nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

El perquè de tot plegat

Per què l'Estat no publica les balances fiscals regionals? Per què no permet que el català tengui la mateixa categoria que el castellà? Resignats, molts responem ja maquinalment que això és l'imperialisme espanyol. Ho hem repetit (i patit) tantes vegades que aquesta explicació ha arribat a tenir l'asèpsia de qualsevol diagnòstic científic. I científic ho és, però també és immoral. Profundament immoral. Allò que fa Espanya a les nostres illes (més del 10% de la nostra feina se'n va a fer profit a altres comunitats) és, segons el Tribunal Federal alemany, un robatori: qualsevol «solidaritat» que sostregui més del 4% del producte d'un territori perjudica greument el benestar dels seus habitants i n'impedeix el progrés econòmic. Per exemple: les nostres escoles no poden tenir un ordinador per a cada dos nins com tenen les d'Extremadura. Però els espanyols no són lladres. Jo en conec i no ho són. El govern, si parlam del govern, això ja és una altra cosa. Els espanyols creuen fermament, segons enquestes recents, que és Espanya qui ajuda econòmicament Catalunya i no al revés. Els espanyols tampoc no creuen que les llengües del món tenguin distintes categories: tenen filòlegs i no són imbècils. Els alemanys (molts encara estiuegen entre nosaltres) tampoc no eren tan perversos com per acceptar l'assassinat massiu de persones innocents. Altra cosa és que els jueus no fossin persones. Aleshores viure a la inòpia tranquil·litzava moltes consciències. I això ens torna a la immoralitat de l'imperialisme: hem de saber amb qui ens les havem. L'objectiu de l'imperi espanyol sempre va ser robar l'or i fer negoci a les colònies, i això no es pot fer d'una manera realment profitosa si no és des de la prepotència. L'incident de Moctezuma oferint a Pizarro tones de joies d'or per salvar la vida és significatiu: després de fer arreplegar tot l'or el va fer matar. No va ser crueltat, sinó estratègia: eren tan pocs que per sobreviure havien de fer sentir el seu poder i la seva superioritat moral. Havien d'incomplir tots els acords i les paraules donades. Terroritzar els indis era indispensable per a la supervivència. I prendre'ls la dignitat. Cortés ho feu exemplarment: cremà tots els manuscrits asteques (eliminà tot rastre d'una cultura avançada: aquesta dèria espanyola no és d'ara), matà una gentada i esclavitzà els indígenes. Segons Eric Fromm (Sociopsicoanálisis del campesino mejicano), molts de pagesos (indis) mexicans avui dia són gent passiva i receptiva, i això els ve d'haver hagut d'aguantar amb submissió la violació discrecional i metòdica de les seves dones durant la dominació espanyola. Respondre amb dignitat equivalia a la mort. Hem de reconèixer als espanyols la competència per sotmetre els pobles dominats. És això que celebren cada 12 d'octubre. I aquí encara devem tenir resquícies de la tortura més esgarrifosa que Espanya ens va infligir: presenciar la mort per esquarterament del nostre cabdill Joanot Colom, i la seva testa engabiada i penjada al carrer durant anys i anys. La revolta de les Germanies tengué un càstig verament «exemplar». Ara, el «comitè de savis» que redacta el nou Estatut ha votat (tret de dos) que no vol la igualtat del mallorquí i el castellà a la nostra Comunitat. Gent com Fèlix Pons o Maximiliano Morales troben que la nostra llengua ha d'estar per davall de l'espanyola quant a obligatorietat fins i tot dins el nostre territori. Espanya encara viu de resultes de la feina ben feta els darrers cinc-cents anys. ¿Obraren indignament Fèlix Pons o Maximiliano Morales? No més que els indis que reverenciaven els seus amos mentre violaven les seves dones. Ara parlam de polítics prudents, realistes, moderats, possibilistes,... però dignes? L'atrocitat genera persones que claudiquen i persones que traeixen dins els pobles dominats. Però, precisament per aquesta història d'atrocitats, ni els covards ni els traïdors són responsables (ni probablement conscients) de la seva indignitat. La tenim al darrer nivell del subconscient, però la pressió aterridora de la calavera de Joanot Colom encara condiciona les nostres decisions. Per a Espanya, el missatge no pot ser més tranquil·litzador: reconeixem que el català no pot tenir, ni a ca nostra, la categoria del castellà; la submissió balear està garantida; Espanya podrà viure uns quants anys més de les colònies que li queden. I la clau de tot el procés és l'acceptació de la nostra inferioritat cultural. Ara les atrocitats ja no són necessàries. Ara impera allò que Joseph Nye anomena «el poder blan». Blan, però implacable.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris