muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

És permís d'esternudar (si no atempta contra el sistema)

Ho deia en Llorenç Villalonga, o com a mínim se li atribueix la frase -no sé si original seva o no-, que entre el bé i el mal només hi ha un malentès. Diria jo, que a vegades, només hi ha un inextricable i arbitrari malentès. Depèn d'on bufi el vent, t'agombolen els límits ensofrats i pudents de l'infern i, també, si l'alè de Zèfir no té un regust excessiu d'all, segurament estaràs extasiat dins les volves de les elisianes roses del paradís. Qui ho entèn? Quina mà estranya i cega maneja els fils d'aquestes arbitrarietats mundanes? És díficil escatir-ho. Tanmateix hi ha una fita indiscutible que marca la pecaminositat de les accions: qüestionar o no el sistema. (Cosa que en si mateixa no puc dir si és bona o dolenta, dependrà, com tot, de si el sistema satisfà les nostres aspiracions personals i, subsidiàriament, encara que les invoquem com les principals, les col·lectives).

Això ho podem constatar amb coses tan bàrbares com la mort. (Que consti que no m'agrada, més aviat em repugna, jugar amb el dolor de la gent: totes les morts són doloroses). Però el que sí és cert és que si el sistema -via burocràcia quotidiana- és coresponsable o responsable subsidiari de la mort d'alguna persona (perquè ha esclatat una pirotècnia que actuava sense permís però consentidament, perquè a una fàbrica s'empraven materials cancerígens i no era inspeccionada degudament, etc. i tots els exemples que el lector hi vulgui afegir de la seva imaginació), la mort no és tan mort. És com a molt un infortuni tan macabre com vulgueu, però al cap i a la fi, un infortuni que avala aquella dita tan plena de conformitat que diu que, de mort, ens en toca una perhom. En canvi, si el decés s'ha produït perquè s'anava en contra del sistema, com a forma de rebel·lió contra el sistema, l'assumpte ja pren uns altres caires i es parla -no sense raó, que consti- de «brutal atemptat», «acció criminal» i tots els atributs jimenezlosantonians que hom vulgui imaginar. Fins i tot el sistema -no sabem si per rescabalar-se'n- obsequia la memòria del difunt amb condecoracions i altres honors d'encenser i salpàs.

Si ens escapolim d'aquestes altures i ens endinsam en qüestions més domèstiques, també trobam aquesta disfuncionalitat. Curiosament, han coexistit en el temps dues qüestions menors, no sé si fins i tot paral·leles des d'un punt de vista estructural que per part del sistema han tengut respostes molt divergents. Ens referim al cas d'aquell adolescent català, de nom Eric, si mal no record, i al de Sebastià Alzamora, el nostre imparable lúcid i lúdic. En el cas de l'adolescent que jugava amb l'ordinador com un quixot en miniatura que somiava ser un petit Harry Potter, el sistema hi ha actuat amb tota la seva prepotència, matant mosques a canonades, assetjant el domicili familiar amb un autèntic arsenal de forces de l'ordre -un escamot d'una vintena- li varen requisar tot el requisable i llavors el feren anar a Madrid -on l'encruia del sistema es troba ben arrelada i ferma- a declarar davant l'audiència nacional i tantes coses que un lector mínimament informat ja deu saber. En canvi, per aquí han aparegut requestes de mort contra un humil poeta i el sistema -via fiscalia, via Garzón, via qui es vulgui- s'ha girat a l'altra banda i, si hagués estat una senyora finolis o un boy de mira'm i no em tocs, hauria esternudat. Ja sé que em diran o que em dirien -els del sistema, si aquests papers llegissin- que tots sabem que els del Sentro no són capaços de matar una mosca i que ha estat més que res una bravata, una provocació peremateuesca sense fonament. Molt bé, suposem que sigui certa l'observació, però hauran de convenir amb mi que no cal ser cap àngel del Senyor -com aquell que aparegué en una platja a Sant Agustí d'Hipona- per assegurar que un adolescent que juga a Harry Potter pot posar en perill les casulles del sistema.

En el Parlament de les Illes Balears es va escenificar un quadre més d'aquesta opereta. Els del PP, que a vegades s'han servit d'aquesta gentussa per fer la feina bruta, no han volgut embrutar-se les mans i incitar la fiscalia perquè actuï contra ells. I no ho han fet només perquè a vegades els necessiten i els han necessitat, sinó també perquè dins el PP mateix hi ha gent que són carn i ungla amb aquells que han amenaçat de mort l'amic Sebastià Alzamora. I no els convé tenir el galliner esvalotat perquè és llavors quan comencen a perdre vots... Ja ho saben, si volen esternudar, ara que n'és el temps, ho facin però alerta que el seu uís no atempti contra el sistema...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris