algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Aixó sí que és brutor

Una explicació possible podria ser aquest llarg i fred hivern, o la falta de costum a treballar pressionats. Sigui el que sigui, la crispació absoluta i l'enfrontament entre la classe política s'ha convertit en una constant quotidiana. Fins ara la lluita més ferotge sempre es produïa a Madrid amb una oposició dividida i frustrada i un Govern encara amb complex d'inferioritat. Però aquestes darreres setmanes hem pogut comprovar com a altres comunitats com Catalunya la sang també ha arribat al riu. El clot del Carmel enfonsa la política era el titular triat per alguns diaris per definir la sessió al Parlament de Catalunya. I és que quan a una Cambra legislativa els representants presenten acusacions i les retiren als pocs minuts a mode d'intercanvi, la cosa comença a fer una pudor insuportable.

És evident que en aquestes altures parlar de cobrament de comissions no escandalitza ningú, però una cosa és fer-ho en una reunió de partit; en un bar o a casa i una altra és a l'hemicicle davant les càmeres de televisió i taquígrafs. Perquè en aquestes circumstàncies no es pot parlar, s'ha de denunciar amb proves, fet, noms i llinatges, cosa que significa iniciar un camí cap a l'honradesa pel camí dels jutjats, sense retorn possible. Les altres possibilitats, parlar, amenaçar i després retractar-se'n a canvi del sí a la reforma de l'Estatut no fan més que evidenciar el tipus de persones que es dediquen en aquest país a fer negoci amb la política.

No és la primera vegada que un polític se'n va de la llengua, però això que a simple vista dóna per a molts acudits es converteix en un escàndol que acaba amb la credibilitat del polític i del seu partit. Aquí la notícia no és que es cobrin comissions, sinó el silenci i la connivència de totes les forces polítiques en un fet que s'ha convertit en una pràctica habitual a l'Administració. Sí, aquella que segons la Constitució té l'obligació de perseguir l'interès general. Quan sentim la lleugeresa amb què es fan acusacions entre ells i la rapidesa amb què se'n retracten una no pot evitar demanar-se el que és pitjor, si cobrar una comissió o si deixar de denunciar un fet delictiu quan accedeixes al poder, no sigui cosa que qualcú et tregui els teus morts de l'armari?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris