nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

«Picarol»

Farà bé el lector si s'acosta a la Fundació «Sa Nostra» per visitar l'exposició de 55 dibuixos, a més d'altres objectes relatius a l'extraordinari caricaturista Josep Costa Picaro(Eivissa 1876-Palma 1971). Picarofou un personatge polifacètic, amb molta càrrega llegendària i biogràfica, del qual encara sabem relativament poca cosa. Com sempre passa amb els millors. Esmentaré que Rafael Perelló Paradelo escriví una primera aproximació biogràfica: José Costa Ferrer «Picarol» (1876-1971) (Palma, 1980), que fins ara ha estat l'única referència a l'abast. Ara, amb aquesta exposició, un bell catàleg inclou treballs especialitzats, prou interessants, firmats per Miquel i Xavier Araguàs, que parlen de la presència de Picaroen la seva col·lecció particular, amb dibuixos procedents de La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, i l'estudiosa Sonya Torres, que situa perfectament en el temps històric la vida i l'obra del gran artista Josep Costa Picarol. Catalunya fou bressol, durant els segles XIX i XX, de tres generacions de caricaturistes importants, una activitat que s'estroncà amb la derrota de la República a la Guerra Civil i que tingué, posteriorment, una recuperació lenta dins l'Estat espanyol. Dins la primera generació, trobam els precursors: modernistes com Apel·les Mestres i publicacions com Lo Pare Arcàngei Lo Changuet, entre d'altres. La segona generació, dins la qual s'emmarca Picarol, integra dibuixants tan valuosos com Ricard Opisso i el gran escriptor i pintor Feliu Elias Apa, avi matern del poeta Josep Elias (Courbevoie, Alts de Sena 1941-Barcelona 1982). I encara hi ha una tercera generació, en la qual brillen, durant la República i la Guerra Civil, dos caricaturistes cridats a representar cimals de la literatura catalana a l'exili: Kalders i Tisner, magistrals observadors crítics de la realitat. Josep Costa, però, m'ho recorda «El Xoco», amb quasi un segle d'existència, abastà un conjunt polièdric d'activitats molt diverses.

-A més de les esplèndides caricatures socials i polítiques, es relacionà amb Rusiñoi Casas a la cerveseria Els Quatre Gats; fundà les Galeries Costa, on exposà per primera vegada a Palma obres de Picasso, el 1948; va fer excavacions a Eivissa, en el Puig des Molins; fundà la meravella de Cala d'Or, el 1933, sense preveure el desastre que ha arribat a esser; publicà les primeres guies de Mallorca i d'Eivissa...

-Pots afegir que defensà aferrissadament el paisatge i fou assessor artístic del financer Joan March. O que col·leccionà antiguitats i a Chicago va fer d'antiquari. Però la seva tasca com a dibuixant m'ha semblat extraordinària. Tant quan passa pel cedaç politicastres del moment: Lerroux, Lluís Domènech i Montaner, Navarro i Reverter, Bastardas i Sampere, etc., com quan recull, amb delicada mà, la bellesa d'una cunyada i d'una noia jove.

-Fou, de fet, un periodista gràfic extremadament incisiu i combatiu que, con fan els millors ara, començant pel nostre Pepe, que ens és ben pròxim, posava en solfa la realitat política de la Monarquia i la República, amb una visió unida als més dèbils.

-No han fet mai altra cosa, els humoristes puntals de la modernitat.

-Sé ben cert que quan es faci la història del periodisme gràfic, Picaroserà un autor imprescindible.

-Jo recoman de tot cor que es visiti l'exposició de Picarol. Hi ha un llapis blau damunt paper, amb les caricatures d'Indalecio Prieto, Alejandro Lerroux i Marcel·lí Domingo, que són quasi una lliçó d'història d'Espanya.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris