bruma
  • Màx: 16°
  • Mín:

Carta d'ajust

Passen coses dins sa vida que deixen esbadalits -venia a dir un glosador-, però si estam deixondits, acabarem fora mida, i es dia que déu mos crida, ja mos hem picat es dits! El 8 de febrer passat l'agència Europa Press informava que el PP ha demanat explicacions a la directora general de Radiotelevisió espanyola (RTVE), Carmen Caffarel, en relació a la contractació en el cor de l'ens públic de Sonsoles Espinosa, muller del president del govern José Luis Rodríguez Zapatero. Els populars volen saber, entre d'altres aspectes, què ha cobrat Espinosa per haver actuat com a primera soprano de reforç al cor de RTVE. Poc els importa als inquisidors que la dona del líder del PSOE fa més d'un any que assisteix als assaigs de la coral i que aquesta activitat ja la duia a terme quan el PSOE formava part de l'oposició. Es tracta de tirar ombres de sospita; embolica que fa fort! Ara bé, quan es tracta d'explicar què fa o deixa de fer l'ens públic Radiotelevisió de les Illes Balears (RTVIB), els populars callen. No han volgut donar detalls sobre quins pressuposts tindran i quins són els programes que realitzaran cadascuna de les sis productores amb les quals ha signat acords perquè siguin emesos per la ràdio i la televisió pública de les Illes Balears.

Durant la discussió del projecte de llei orgànica d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears els mesos de gener i febrer de 1983, el grup Popular es va oposar a la creació, a la regulació i al manteniment per part de la comunitat autònoma de la seva pròpia televisió, ràdio i premsa, amb l'argument que no han de proliferar televisions en mans de comunitats autònomes o poders públics. Ara, 22 anys més tard, ironies de la vida, és el Partit Popular, al govern de les Illes Balears, el qui ha creat i regulat IB3 de ràdio i televisió, i n'haurà de fer el manteniment. És clar que ara són ells qui manen i abans de 1983 encara no manaven al govern de les Illes Balears (devia ser perquè aquest encara no existia). Després de vèncer en les eleccions de 2003 a les hosts del Pacte de Progrés (no debades, n'Aznar en va dir «'Jo, qué tropa!»), la vicepresidenta Rosa Estaràs ja va anunciar que crear una televisió pròpia era un afer prioritari. I que consti que som de l'opinió que no crear-la segons unes bases diferents a les actuals és un dels grans errors del govern de Francesc Antich, que es pagarà car. Tan car, que si el president Matas parlava llavors de 12 milions d'euros, segons càlculs que poden ser sobrepassats de net el 2005, IB3 ha de manejar un pressupost que serà, ell tot sol, més alt que tots els doblers gestionats pel Consell de Menorca.

Durant mesos i mesos el Govern balear ens amenaçava de tapar les freqüències de TV3, però finalment no serà així. Si més no per a TV3, però no per al Canal 33, el qual -aquest sí si no ho reconsideren- s'haurà de sintonitzar de bell nou. Aquests dies ha transcendit la bona nova que els governs de Catalunya i de Balears havien arribat a uns acords sobre el tema, acords a què certament no hi són alienes les mobilitzacions de protesta que s'han fet sentir.

Però ahir també s'han conegut els punts més importants de l'informe encarregat pel Govern socialista a una comissió d'experts sobre RTVE. Seria molt bo que aquí, a les Illes, l'opinió pública conegués amb prou detall el model d'IB3, perquè potser ens adonaríem que correm un alt risc de caure en els gravíssims perills que han motivat l'esmentat informe sobre RTVE i que han duit a la gran endemesa de la RTV valenciana (RTVV).

Diuen els experts que cal assumir d'una vegada per totes el deute històric de RTVE, que en dades de finals de 2004 era de 7.500 milions d'euros (1 bilió, 250 mil milions llargs de les antigues pessetes), perquè, senyores i senyors, aquest deute el pagam tots els contribuents de totes les espanyes. Recomanen que es nomeni un Consell Gestor, al marge del Consell de Direcció, que realment controli les despeses per tal que la bolla de neu no cresqui més i més indefinidament. Cal tenir fe per creure que aquest control el farà a les Illes Balears l'anomenat (i ja nomenat) Consell d'Administració. Jo tenc els meus dubtes, tot i que hi he vist el nom d'algun amic meu. Tenc por que els contribuents balears no hàgim de pagar, com ja feim amb els transports i les seues infraestructures, per partida doble: el dèficit de RTVE i el (déu no ho vulgui!) d'IB3!

Una qüestió molt important és el compliment de la Directiva europea TV Sense Fronteres, que -no ho oblidem- va dirigida a controlar les cadenes privades. El problema és que algunes cadenes públiques, com l'espanyola i, en part, la italiana, que fan publicitat també fan trampa: diuen no sobrepassar el límit dels 12 minuts per hora i realment en fan fins a 17, que és molta publicitat per a cada hora. I és que no hi compten l'autopromoció (anuncis de programes propis) ni les campanyes benèfiques (per exemple, concerts benèfics; partits de futbol per les víctimes del tsunami, la Marató de TV3, etc.). Bé, doncs, sàpiguen que la TV pública alemanya mai no interromp una pel·lícula i té prohibida la publicitat comercial a partir de les 8 del vespre. Per no parlar de la BBC, que emet tot el temps sense gens de publicitat i que té capacitat de producció de programes, alguns famosos per llur qualitat, que ven a l'exterior i amb els quals genera ingressos. És cert que en aquests països europeus s'imposen cànons per consum de TV que poden arribar als 120 euros per unitat familiar. La directora general Carmen Caffarel ha rebutjat per ara el cobrament d'aquest cànon. Esperem que al govern de Jaume Matas, que va suprimir l'ecotaxa i ha posat la tarja verda, no se li passi pel cap establir algun invent semblant d'efectes televisius!

Pel que fa a la producció de programes, s'ha dit que IB3 només produirà els informatius i que la resta els comprarà. A qui els comprarà en part ja ho sabem. Amb quina política de compres? Tothom pot entendre que darrere aquestes compres és on cal anar vius i orella dreta: alguns dels afers econòmics més obscurs i les famoses «mordidas» s'han donat amb preocupant freqüència en d'altres cadenes en fer aquestes contractes.

Quant a la direcció en una televisió pública, aquí l'error ja s'ha comès. Diuen els experts que en el nomenament del director o directora no han de prevaler els criteris d'oportunitat política i que la durada del mandat ha de superar els límits d'una legislatura, això per tal de desvincular el partit en el poder respecte de cada equip directiu. La llei que al Parlament de les Illes Balears van aprovar PP i UM no ho ha fet així; s'han estimat més una direcció fidel al partit, la qual cosa no augura res de bo per a IB3.

En fi, els continguts dels programes han de reflectir els objectius d'un servei públic en el respecte i promoció dels valors humans, l'esbargiment recreatiu i formatiu, foment de la cultura i llengua del país, etc. Doncs, tampoc en això IB3 ens transmet gaire bones vibracions quan ens presenten com a model per seguir el de RTVV «fórmula Zaplana». No hem de voler, és clar, una televisió antropològica i folkloritzant; amb tot i amb això, sabien vostès que el comitè d'empresa de RTVV ha denunciat que allà el 80% de la programació es dedica a oci, esports i successos? Seran els informatius, com els del PP valencià, on el partit del govern copava el minutatge sense permetre marges al contrast des de l'oposició? Es recorda que, en temps de Zaplana president, els càmeres de RTVV tenien instruccions estrictes sobre quin perfil del president havien de mostrar: l'esquerre, perquè el dret era més poc fotogènic.

Quin serà a la pràctica el model lingüístic d'IB3? També aquí som molt recelosos, perquè el que han dit sobre bilingüisme dirigents polítics del govern fa posar els pèls de punta. Però caldrà donar un marge de confiança per veure què en resultarà, de tot plegat, quan serà cuit. El forn comença a coure el proper dia 1 de març i sa coca ja és a's forn.

Ah, per cert!, el Consell de Mallorca ha aprovat una requalificació urbanística dels terrenys (quatre parcel·les) on han construït les noves instal·lacions de la televisió autonòmica. Eren d'ús industrial i es devien comprar al preu de sòl industrial (s'hi podia construir dos pisos amb una edificabilitat del 0'8), però ara seran d'equipament públic (3 pisos i 1'5% d'edificabilitat). Els edificis ja estan construïts i en funcionament: com s'ho va fer el batle del PP a l'Ajuntament de Calvià per signar la llicència d'obres? Què li passaria a vostè, suposant que no tingués bo amb els qui comanden, si hagués actuat així? Com s'ho faria per evitar la multa i aconseguir el canvi de qualificació urbanística?

Vostès diran que ara ja estic demanant massa. Doncs, call i fins la setmana que ve si déu vol!

Joan F. López Casasnovas, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris