nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

Càlcul d'estructures (i II)

Ja ho havíem insinuat: la comunió dels vells i dels morts exigeix un valor per part dels primers. No podem interpretar altrament uns versos tan colpidors com els darrers de Passant per davant del Terramar (l'hotel de Sitges on Joan Margarit va passar uns dies amb la seva filla Joana, poc abans que ella morís): «Els vells no busquem pas la veritat. / Tota certesa no és res més / que una ferida inútil».

Continuant amb la meva contribució a la recepció de Càlcul d'estructures -possiblement el llibre més impressionant d'aquest autor-, un poema que no puc deixar d'esmentar és Autopista. Curiosament, també és un text del qual no podem ignorar la seva matèria, l'existència d'una filla deficient del «pobre gran poeta» Pablo Neruda, que aquest pràcticament va abandonar quan tenia dos anys, perquè ja no la va tornar a veure (Margarit ens assabenta que «va morir el 1942 als vuit anys, i està enterrada al cementiri de Gouda, a Holanda»). Certament, «al cap dels anys, que estrany pot ser l'amor, / o la seva memòria, o el rastre / que deixa, en apagar-se, la memòria». «I mira, amor, tant se me'n dóna el nom / que li acabem donant a tot això, / perquè és d'aquí d'on ve la nostra força». I quina força tenen certament aquests fragments, de Conversa els tres primers versos i de Recompte els altres tres! O el quartet -és així com es diu?- final d'Insomni: «La fosca ara s'estén damunt del pati / com una estora: la mateixa fosca / de quan siguem tots morts i només quedi / una nit sense amor i sense històries». Perquè les històries estan totes condemnades a desfer-se, a esvair-se, per molt que ens sàpiga greu.

Realment, és impactant la coherència i el poder que van agafant els 69 textos que conformen aquest Càlcul d'estructures i que, com era d'esperar d'un especialista com Joan Margarit (el qual, per cert, ha tingut cura durant molts d'anys dels càlculs d'una obra tan representativa i emblemàtica com la Sagrada Família de Gaudí), va alçant la ruda còrpora del llibre. I ara i aquí 'rude' és un qualificatiu positiu. La vida és ruda tant si ens agrada com si no; la vida no té res de noucentista.

Un bon exemple de la puixança d'aquesta construcció nocturnal és el poema Última notícia, en el qual se'ns entima: «No vull ser dòcil ara que em faig vell, / però ser un vell rebel encara és més inútil. / La lucidesa és una part del fred / i ara l'amor és en el teu silenci. / El demà roman mort com una aixeta / quan s'han gelat les canonades». Realment, la veu que se sent a Càlcul d'estructures no té, en absolut, res de dòcil.

Som dels que troben que Venècia té poc a veure -si res- amb evenecianisme d'un Fortuny, d'un Pere Gimferrer i d'altres culturalistes de la mateixa corda. Per això confés que he sintonitzat tot d'una amb el poema Venècia, que comença tot demanant «No sents com niua la vulgaritat / darrere les façanes dels palaus?» i que acaba, també, amb un altre interrogant. «Tots els palaus són màscares que diuen: / què són, sense els desastres, la vida i els poemes?».

Davant el realisme descarnat d'un text com El Price, 1948 -el vers final del qual ens recorda «que el final serà sempre un mal final»- sorprèn una mica topar-nos amb la segona estrofa d'El nebot de Van Gogh, on se'ns diu: «...el que importa / és saber que entre els draps de la memòria, / entre els errors i entre la mala sort, / ens queda alguna cosa de valor. / Potser, de molt valor. Qui sap si mai / haurem tingut res més tan valuós».

No tenc espai per a comentar tots els poemes que encara s'ho mereixen: Balada del vell mercant, Capaltard des de la terrassa, La dansa de l'amor, Costa dels Poetes, South Ferry, Botiga a Pittsburgh, Encontre a Mèxic... Però sí per deixar dit que cal, de totes totes, llegir aquest poemari. I encara que el darrer poema, Els morts, segurament és el millor d'aquest puixant Càlcul d'estructures i, tal vegada, de tota l'extensa -i intensa- producció de Joan Margarit. Ara no record cap altre poema que m'hagi impressionat tant sentir-lo dit de viva veu pel seu autor.

Bartomeu Fiol, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris