algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'oportunitat de la Xina

La Xina creix, no només en la seva economia, sinó també en la seva influència política. En deu anys ha passat de ser un país més o menys aïllat d'occident, corcat de pobresa i grups de protesta, a ser el punt de referència per a molts dels seus veïns. El seu president rep més honors en les visites per països asiàtics que qualsevol altre polític, fins i tot més que George Bush. No seria res si no fos que la Xina és un estat totalitari que no té massa escrúpols a l'hora de silenciar els crítics, cosa que no es recorda tant ara com fa uns anys. La política de contenció que durant tota la guerra freda va servir per evitar que engrandís la seva influència en el món, s'ha abandonat, sembla ser, a canvi d'un model econòmic que permeti a les empreses occidentals fer-hi negoci. L'atenció que l'administració Bush dedica a la guerra contra el terrorisme ha presentat una oportunitat al govern de la Xina per expandir la seva influència dins Àsia. Des de la caiguda del mur de Berlín s'ha propagat una visió d'un món sense estats comunistes com els d'abans, com si haguessin deixat d'existir i haguessin reformat les seves maneres, sense mai haver de celebrar eleccions lliures. La Rússia de Vladimir Putin no és el d'abans: ha reformat el seu sistema econòmic. La Xina ja no és la de Deng Xiao Ping: també ha reformat alguns aspectes de l'economia. I no ha estat més que això, una reforma econòmica. La reforma de l'economia a la Xina sembla haver ajudat a acabar amb els corrents de protesta que fa deu o quinze anys sempre eren a la CNN: el sistema no castiga el materialisme, en tot cas ara l'estimula, tot i que no promou les llibertats ni el respecte als drets humans. En tot cas és un còctel nou i preocupant. El sistema xinès és una forma de capitalisme que no s'havia donat mai i que no estructura les responsabilitats dels que exerceixen el poder, ni polític ni econòmic, que no ofereix cap garantia als ciutadans, més que la possibilitat, llunyana, de fer-se rics. La importància de la Xina dins l'economia mundial creix i els lligams que en els darrers anys ha sabut crear al seu entorn conduiran a una reducció important de la influència americana, i de la democràcia, a Àsia en els propers vint anys. Bush, amb la seva fixació amb el terrorisme, sembla que bada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris