algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Misteris

No em veig amb cor d'acabar l'hivern sense aclarir el misteri de l'home Repsol. És possible que alguns individus feliços encara no hagin vist llur vida interrompuda per aquest misteri, i el contrast és encara més cruel per la cruel sorpresa que ens hem dut els que el contemplàvem cada nit, abans de la informació meteorològica, l'home Repsol. L'home Repsol apareixia puntualment, els darrers mesos, abans de la informació meteorològica, els vespres, a TV3, la nostra televisió. Impertorbable, enmig d'un mar de neu vestit només amb el lleuger uniforme d'home Repsol, disciplinat i puntual, i molt més empolainat i repentinat que qualsevol altre distribuïdor o xofer de camió, l'home Repsol ha resistit tot aquest hivern d'inclemència meteorològica i només al final ha desaparegut, sense acomiadar-se, sense explicar-nos-en els motius. Ara la informació meteorològica va precedida d'un anunci insípid, també de Repsol, que es confon amb els de «T'agrada conduir?», de BMW, aquests tipus d'anuncis que podríem dir-ne emboscats, que anuncien quelcom que no hi apareix.

Anuncis de cotxes on no surt ni un maleït cotxe: on s'ha vist mai? (I aprofito per dir que no, que no m'agrada gens conduir, i que encara que algun home, o dona, BMW em regalés algun dels seus cotxes no podria canviar aquesta afirmació. I de pas que sempre els he trobat petits, els BMWés, i baixos d'alçada interior. I també per reconèixer que no n'he provat mai els seus tot terrenys, que potser em farien canviar d'opinió).

El cert és que ja fa un parell de setmanes que l'home Repsol ja no precedeix les sàvies explicacions i profecies climàtiques de Toni Nadal, Dani Ramírez o Tomàs Molina, i el caramull de fotos de meteorologia popular-digital que hi afegeixen, i que l'hivern silent i fred, com toca, ens convida -a mi, si més no- a interrogar-nos sobre els motius d'aquesta absència, no diré que dolorosa, però sí inquietant. Hom s'acostuma, a l'home Repsol, com s'acostuma a la informació meteorològica o als llonguets del forn del cantó, i costa de superar l'esfondrament d'aquestes petites rutines.

L'home Repsol ha desaparegut, aquesta és la crua realitat. S'han sentit algunes explicacions a la ràdio, gens fonamentades, poc convincents: que si ha patit l'efecte d'alguna reconversió, que si es tracta de les habituals rotacions laborals que també afecten els personatges dels anuncis, que si davant els rumors d'alguna mena de relació amb la senyora de la casa on servia xalest el gasoil l'empresa ha decidit tallar d'arrel unes insinuacions que podrien afectar la imatge d'empresa, ...

Aquest home sense biografia ja no ens escorta els vespres, i ningú no l'ha vist partir. Tot un misteri.

És ver que hi ha altres misteris que no sostreuen ni un punt de misteri a aquest misteri de l'home Repsol. El misteri Windsor, sense anar més lluny. A l'espera que se n'obri un canal temàtic, el canal Windsor, d'un futur refulgent (per no dir flamejant, que seria un abús), tot sembla indicar que a la nit de la crema del gratacels que s'ha fet famós després de cremat (i mentre, també) hi havia, concretament al pis setzè, algú que no hi devia ser. (Seria massa casualitat, i del tot improbable, que aquests dos personatges inconeguts i nocturns que apareixen als vídeos del Windsor fossin l'home Repsol i la senyora de l'anunci. Combustible no els n'hauria faltat, per a això). Un misteri. Hi ha hagut algunes pistes, però ara com ara tot convida al lament watsonià -que degué escoltar de Sherlock Holmes-: «Aquesta llum que se'ns proposa fa que la foscor sigui encara més negra del que era fins ara».

És ver que hi ha altres misteris, però a mi, que no tinc accions de cap companyia d'assegurances i que ja m'he resignat a pagar la meva quota part de l'incendi del Windsor, ja res no m'ocupa ni preocupa, és un dir, llevat de la desaparició de l'home Repsol. He mirat de fer algunes indagacions, sense treure'n cap indici ni conclusió, però a la seu de Repsol tenen com a norma no donar informació sobre els seus empleats, inclosos els virtuals, i a sobre he hagut d'afegir la decepció de comprovar que una bona part de la població no s'havia adonat de la desaparició -ni de l'existència!- de l'home Repsol. I els adagis que recordo de les aventures de Sherlock Holmes, i que miro d'adaptar a la situació («Ha dit vostè com es deia, com si jo hagués de conèixer el seu nom, però li puc ben assegurar que a part del fet que és solter, procurador dels tribunals, francmaçó i asmàtic, no sé absolutament res d'ell», «Des del punt de vista de l'expert en crims, aquesta nostra ciutat ha esdevingut singularment poc interessant des de la desaparició de l'enyorat home Repsol», «Passi el que passi, el coronel Moran no tornarà a molestar-nos i el famós rifle d'aire comprimit del Von Herder embellirà el museu d'Scotland Yard», ...) ja no em proporcionen cap consol.

Aquest article no és cap metàfora de res, només un lament per la desaparició de l'home Repsol. No crec que ens mereixem que l'hivern acabi, i sobretot no crec que mereixem que l'hivern acabi sense aclarir aquest misteri de l'home Repsol.

Josep M. Llauradó, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris