muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

L'Eticentre

Aquesta setmana ha aparegut als mitjans de comunicació l'Eticentre, una d'aquestes necessàries iniciatives que persegueixen més la solidesa d'un treball que avança en la penombra informativa que no els focus i els micròfons pels quals ens desvivim els que estam en l'arena dels partits i les institucions. L'Eticentre és, a les Illes Balears, el principal focus de reflexió i de difusió entorn del que s'anomena la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), que és, per dir-ho de manera curta, el bon comportament social i ambiental de les empreses. Les iniciatives sobre RSE (altres parlen de Responsabilitat Social Corporativa, RSC) es multipliquen a diferents països, i constitueixen una resposta insubstituïble a les crisis socials i ambientals del present. La idea bàsica és senzilla i la resumia bé el president de l'Eticentre: l'ètica i els negocis no són incompatibles. Afirmar-ho suposa negar-se a acceptar que l'activitat empresarial segueixi l'únic objectiu del benefici, i acceptar, també, que l'adopció de codis de conducta pot provenir de regulació de les pròpies empreses (més enllà de l'existència de normativa oficial), que esdevenen així expressió d'una societat (empresaris, treballadors, accionistes, clients, consumidors) més responsable i conscient.

Predicar que la lògica del mercat, per ella tota sola, serà la solució dels desequilibris socials i ecològics és un dogma d'ortodòxia neoliberal que desafia qualsevol mirada a la realitat. Tanmateix, tampoc no ho podem esperar-ho tot de l'acció coercitiva de les lleis i els poders públics, sobretot si creiem que els canvis que el món necessita són canvis culturals i de valors. La feina de les entitats que impulsen la RSE és necessària en la mateixa mesura que és utòpica. Utòpica però ancorada en la pràctica de les passes possibles: l'exercici de la RSE no és una simple declaració de bones voluntats, sinó que suposa l'adopció de comportaments empresarials adequats tant pel que fa a les relacions amb els treballadors (no explotació, no discriminació, contractació de personal en risc d'exclusió, etc.), com pel que fa al medi ambient (eficiència energètica, estalvi de recursos, gestió de residus, etc.). Una adequada RSE, a més a més, suposa que les bones pràctiques han de ser visibles, cosa que implica una voluntat de transparència i acceptació dels escrutinis externs adequats.

L'Eticentre va néixer lligat a REAS, la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària, l'any 2003, i es va constituir com a associació el 2004. L'integraven, al començament, la Fundació Deixalles i set empreses. Ara mateix ja hi participen disset empreses. La participació majoritària de petites i mitjanes empreses és un dels trets distintius de l'Eticentre respecte d'altres experiències de RSC, més associades a grans firmes. És, potser, un dels problemes de l'entitat, en la mesura que el treball sobre RSC desenvolupat internacionalment s'adreça més a les grans empreses, però és també un dels seus avantatges, ja que li permet una més gran penetració cap al teixit social i sobretot perquè li permet evitar amb més facilitat el gran risc que comporta l'adopció de codis de bones pràctiques: que esdevingui una estratègia de marketing.

L'esforç de les persones que han portat endavant l'Eticentre mereix tot el reconeixement, mereix el suport institucional i mereix, sobretot, receptivitat entre els empresaris i entre els consumidors. Ho deia al començament: ni el mercat resoldrà per ell tot sol els greus desequilibris socials i ambientals ni hem d'esperar-ho tot de les institucions. La responsabilitat empresarial és com una mostra d'allò que hauria de ser, i que ens sembla alhora utòpic i irrenunciable: una societat responsable.

M.À. Llauger, portaveu d'Els Verds

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris