nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

No són millors que els altres

No hi ha res que pugui fer pensar que els polítics accedeixen al govern, que vol dir al poder, investits amb els mínims d'ètica desitjables. Segurament no hi ha motius per suposar que hagin d'esser millors, més purs o més despresos, més honests i més generosos que els altres. No són àngels i, per tant, viuen sotmesos a les servituds que comporta la cosa opaca coneguda amb el nom de «condició humana». Però convindria, igualment, que no ens haguéssim d'arribar a fer una idea detestable de la capacitat que poden arribar a tenir per fer servir, en propi benefici, els poders que els arriben per via democràtica. O que no es pugui arribar a suposar que, dalt de la piràmide, només hi ha arribat a pujar el bo i millor de cada casa. Ja va bé que no siguin herois, ni màrtirs, ni sants, tot i que, en determinades circumstàncies, és legítim esperar d'ells que donin exemple amb aquestes qualitats. Però allò que crema del verd és haver de contemplar com sexe i diners formen part de les ambicions de tantes escalades. La cosa ve d'enrere. Ja a la mateixa lluita universitària, maqueta reduïda de la Política amb majúscula, es detectava allò que un poeta del PSUC denominà «patologies universitàries», on parlava d'«ambicions secretes», «aventures mancades», «rescalfats encensos», «nimfes que giravolten, prohibides però palpitants»... Érem massa joves mentre pensàvem que uns processos de control democràtic, o de vigilància revolucionària, posarien punt final a qualsevol excés o abús. Només ens ho pensàvem. El món funciona ben igual que sempre. Dues notícies recents ens ho confirmen. Primera: Ruud Lubbers, alt comissari de l'ONU per als Refugiats, ha hagut de dimitir per acusacions d'acossament sexual. Segona: la fiscalia de Milà demana un nou processament contra Silvio Berlusconi, actual president del Govern italià. Madame Dormand em recorda que no hi ha res de nou sota el sol. Per tant, estranyar-se massa d'aquestes coses, fa colló.

-Tot això són des conneries, senyor, beneitures. Ja no hi ha ningú que en faci gaire cas, d'aquestes coses.

-Crec que té raó, madame, i això només vol dir que el món ha perdut la vergonya.

-S'ho prengui com vulgui, però Lubbers en concret, que fou primer ministre holandès, procedeix d'un vessant polític que segurament el protegirà. No oblidi que començà la carrera política com a dirigent del Partit Popular Catòlic i el 1977 arribà a coaligar tots els partits confessionals d'Holanda.

-Així m'agrada. Si l'empaitament l'hagués fet a espanyoles, ja tindríem de bell nou tota la parafernàlia d'El Cardenainterpretat per Alejandro Ulloa. I l'enfrontament renaixentista de costums a una Espanya endarrerida contra uns Països Baixos liberals.

-No em faci riure, senyor. Vostè ja sap que En Flandes se ha puesto el sol, com deia Eduardo Marquina. Potser té més gràcia l'assumpte Berlusconi.

-Si a vostè li fa més gràcia, deu esser perquè el deu trobar més graciós.

-I tant. Poques vegades s'havia vist una cosa igual. Un multimilionari de la construcció i la comunicació dirigint el destí d'una nació. I els escàndols econòmics no aturen d'ençà de 1997. Però a la presó no hi va, ni que sigui Garzón el seu jutge.

-Els italians en tenen tota la culpa. Si no mirassin la televisió...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris