nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'en-amic americà

El senyor Zapatero segurament farà el que hagi de fer, però no m'agrada saber que els meus impostos, ni que sigui de manera molt indirecta, poden contribuir a aplacar George Bush. Ja estam que no se'ns necessita per res, però, per si de cas, vagi per endavant el meu menyspreu a tot allò que es pugui assemblar a una acció destinada a demostrar a Bush que no tenim res contra ell. Milions de ciutadans tenim molt i molt contra aquest bombardejador de ciutats, de mercats, col·legis i hospitals, contra aquest subjecte que fa mutilar criatures i, en general, fa matar innocents, mentre destina part dels pressupostos a maniobres per confondre l'opinió pública. Milions i milions de ciutadans d'arreu del món no en volem saber res, d'aquest individu, com no sia veure'l davant un tribunal internacional per jutjar-lo pels seus crims de guerra, com hi voldríem veure els que en tot moment li han fet costat. A què ve tanta preocupació, artificialment creada pels populars, davant l'estat d'ànim de Bush respecte dels actuals governants espanyols? Per què hem d'emetre la imatge d'un país espantat davant la possibilitat que un Bush arrogant i sòrdid no ens perdoni? Què ens ha de perdonar? Retirar les tropes que li havia enviat el seu escolanet Aznar? Aznar havia mentit al Congrés, Aznar havia dit que el creguéssim quan deia que a l'Iraq hi havia armes de destrucció massiva. El criminal embolic va posar els espanyols en una de les pitjors situacions, en una de les situacions més compromeses des de la División Azul ençà. En l'origen de tot plegat hi ha la personalitat sinistre de George Bush, l'home més perillós del món ara mateix, com ho demostren els morts i la destrucció que han fet les seves tropes i les seves armes sia on sia que hagin decidit actuar amb sia quin sia el pretext. George Bush és el primer enemic de la Humanitat, i lo normal seria defugir-lo, i no esperar, com espera tot Espanya, si en topar-se amb Zapatero es diran ase o es diran bèstia. Fins on em representa Zapatero, li agrairia que no fes la torniola a l'enemic americà, que no unti les corrioles, que no faci res per apropar-nos a un dels homes més odiats del món, i amb motiu. Hola, ¿qué tal, amigo?, com si fossin amics. Mentre aquest subjecte no hagi fet gestos i actes suficientment reparadors de la seva ignomínia, la seva amistat és un insult, és una vexació. Algú ha de saber mantenir el cap dret davant aquest quatrero del petroli. I si Rajoy, Acebes i Aznar -aquest, des de la seva tenebra personal- no ho entenen i insisteixen a instar Zapatero a humiliar-se per obtenir sis paraules de Bush per comptes de quatre, que guanyin les pròximes eleccions i que s'hi entreguin, braços oberts, com al mariner s'entrega l'amor de cada port. Sempre trobaran manera, a Washington, de pagar-los els serveis, ni que sigui amb una tanda de conferències a col·legis majors de tradició republicana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris