algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La capelleta

És bo i necessari allunyar-se un poc de la misèria partidista que fatalment ens atreu, talment un forat negre. De no prendre una prudencial distància, acabes per creure que la contesa partidista és important i ens determina. Fa molt de temps que tenim empírica constància de la crua realitat: ens governa l'interès econòmic d'uns quants, i la resta, el parlamentarisme i altres herbes per l'estil, només ens distreu. Però ens distreu molt. Això és vera. Mirau, per exemple, com aplaudim joiosos l'entremaliadura d'Unió Mallorquina, que, com el clàssic recurs de les parelles de pallassos, ha mentengut ferm el peu a terra, tot trepitjant la cama dels calçons d'un clown Matas bellugadís que ha quedat amb el cul a l'aire. No és erotisme, no, ni cinema d'art i assaig, tampoc. Per no ser, ni seria admès com a performance en una fira d'art prestigiosa i, per tant, de sedàs gruixat. Però ens ha fet gràcia veure amb quina manca de passió l'uemita senyor Flaquer, amb permís de les seves altures, deixava anar que el govern Matas encara no ha acceptat el resultat de les eleccions de març i, per tant, actua cercant la rendibilitat partidista, el desgast dePSOE que governa a Madrid, i no fa cap passa per arribar a acords amb ells. En resum: no és el Madrid me mata, el problema, sinó deixar de cercar, desesperadament, aparèixer com a víctimes. És pot dir més fort, com en un programa de pornografia sentimenta on tot ha de ser a crits i sense respectar ordre ni paraula, però no més clar. I la cosa comença a coure si feim cas a les xifres d'endeutament enfollit que provoca l'acció dels neocons sense manies. Aquests que, per una banda, gasten sense voler atendre a raons i previsions i, per l'altra, provoquen a qui ha de pagar per escenificar el que creuen rendible greuge. Hi perdem tots. Bé, tots no: que n'hi ha molts afavorits amb tanta obra pública.

l l l
Però volia allunyar-me de la lluita partidista i explicar-vos com, ahir, convidat pel president de la D.O. del Pla i Llevant de Mallorca, n'Antoni Bennàssar, vaig assistir a un dinar presentació de la presentació que faran dijous que ve a l'Hotel Valparaiso juntament amb la Conselleria d'Agricultura. Com excusa per a un bon dinar en el restaurant Es Baluard, no està malament. Explicar-vos característiques del que vaig tastar no és a l'abast de la meva literatura. Del que parlàrem, si. I em vaig quedar amb tema per pensar-hi: què significa Pla, Llevant, Binissalem... en la mercadotècnia internacional? Res. Són pures denominacions per a l'autoconsum i el conreu de la capelleta. Mallorca, sense cap dubte, seria una marca que no necessitaria tarja de visita, com bé explicà el biòleg Bennàssar, molt còmode en el seu paper presidencial. Si no es fa deu ser per manca de voluntat política o interessos particulars. Però ara tornaria a la vulgaritat de la nostra política i, per un dia i ple el gavatx, no volia caure tan baix.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris