algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Un recital de Joan Margarit

A Sa Nostra, del carrer de la Concepció, Joan Margarit va fer un recital memorable dels seus poemes. La sala, plena de poetes i poetesses, un públic ciutadà que ha arribat a assolir una importància numèrica considerable. Hi ha contribuït, sens dubte, S'Esclop, de Joan Fullana, o la col·lecció Capaltard, sota la vigilància de Vicenç Calonge i Gustà. Sense oblidar, naturalment, el que ha representat una tasca continuada del Centre Cultural «Sa Nostra», que durant alguns anys ha oferit recitals hebdomadaris, abans organitzat pels professors Perfecto Cuadrado i Paco Díaz de Castro, ara en una modalitat diversa. El salonet de dalt era ple de poetes coneguts i d'altres que comencen. En Lluís Servera i el santanyiner Toni Vidal Ferrando, que per venir de la vila s'hi mira dues vegades. Margarit, però, ha estat un dels seus mestres. En Jaume Vidaaprofita per donar-me la darrera publicació -no poètica: cinematogràfica-, d'Antoni Serra. Una poetessa argentina, nascuda a Uruguai, Martha Elena Valiente, em dedica un poemari: Devocional, publicat a Tenerife.

Joan Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938) és, actualment, un dels poetes més prestigiosos de la llengua catalana. Arquitecte en exercici i catedràtic jubilat de Càlcul d'Estructures, arribà tard a la poesia, passada la quarantena, després d'uns inicis en llengua castellana. Ho explica escaientment Jeroni Salom, un lector de luxe de la poesia del rapsoda i de la poesia en general. Margarit és un poeta de profunda dimensió lírica, tocat pel do de l'autenticitat. Ha obert una via molt personal amb la seva poesia i ha cregut, de manera extremament ferma, en el seu quefer literari. Parafrasejant Carle Riba, Sam Abrams, potser l'home que millor coneix la poesia catalana, s'ha pogut referir a l'obra de Margarit parlant de «l'aposta a tot o res». I no s'erra gens, el nord-americà catalanòfil. La prova la tenim en el fet que Margarit ha sotmès la seva voluminosa obra a una exsecallada impressionant, de la qual ha sorgit una selecció, rigorosament reduïda, que l'avala com una de les veus més poderoses de la poesia catalana. Na Fiona Campbell em diu que, a més, recita extraordinàriament bé els seus poemes.

-De vegades, com tu saps -recalca-, el poeta escriptor no és un bon presentador verbal de la seva obra, la qual cosa fa que un recital esdevingui una tortura per al públic.

-Com l'infant que ha d'amenitzar una reunió amb el piano i, per comptes d'amenitzar-la, surt a amenaçar-la.

-No és el cas del veterà Margarit. Ell sap dir la seva poesia amb el to just: sense dramatitzar-la i sense distanciar-se tant del text, per esser objectiu, que el resultat s'escolta i no emociona.

-A mi m'han emocionat molt particularment els poemes del seu llibre Joana, amb el record travessat de dolor contingut per la mort d'una filla...

-Eren composicions impressionants. A partir d'un fet colpidor apareixien fragments de l'autobiografia del poeta.

-Ha tingut, a més, Margarit, aquesta intel·ligència crítica que pocs tenen per revisar en profunditat la pròpia obra, de dalt a baix, per oferir-ne una síntesi essencial.

-D'aquesta manera evita els errors d'altres poetes valuosos, però excessius i desiguals, com Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí Pol.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris