algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Celebrant l'Estatut

Ara que hi haurà una tele que emetrà per a les quatre illes, probablement hi haurà més coses per celebrar: celebrarem que finalment tenim -més aviat 'tenim'- una televisió 'nostra' -així està bé-, un star system consagrat i moltes ganes de sortir-hi. La tele autonòmica és un èxit només pel fet d'existir, com un somriure, per exemple -que algú somrigui amb aquest fred que ens fa (un noticiot, també) ja és un èxit-. La tele donarà sentit a la diada: presenciam dimarts l'any zero, el ritual iniciàtic, la fundació d'aquesta comunitat. Abans no hi havia res per celebrar. Res extraordinari, vull dir: un estatut és una cosa que tenen les altres autonomies -no hi ha comunitat que no tengui estatut, on vas a parar, quina cosa més ordinària-, i a més les altres autonomies que tenen estatut el tenen, com a mínim, com l'estatut balear. Pot variar la forma, però el fons és el mateix. O més important, vaja, per això deim 'com a mínim'. El que diferencia l'estatut balear dels altres del mateix nivell -de la mateixa divisió- és el reconeixement de la 'insularitat' -ara sonen uns riures enllaunats, com de Benny Hill- i, sobretot, la llengua. I mirau si n'ha dut, de problemes. La 'insularitat' és evident, i més val que no l'hi haguessin ficat, la llengua, en el document aqueix. Vaja, que celebrar-celebrar, el que es diu una festassa, encara no en podíem fer cap. Ara -ara, d'aquí a quatre dies mal comptats-, amb l'adveniment -fem-ho bé; les coses, pel seu nom, 'adveniment' és la paraula- de la cosa catòdica, aquesta comunitat assoleix la fita màxima. Les comunitats serioses tenen televisió autonòmica, la resta són coverbos. I ara que la tenim, l'haurem de mirar. L'hem esperada anys, la tele. La tele ha estat durant molts anys una espècie de messies, un pantocràtor que havia de venir a destriar el bé del mal i havia de salvar... Enfí, no continuarem per aquest camí. Això: la tele cohesionarà, vertebrarà. I ara que tenim tele potser no farà falta asfaltar tant. Perquè el President ha dit qualque vegada que les autopistes 'vertebren el territori'. Així que ara que ja tenim tele i tenim ràdio -la gran oblidada; tenim ràdio!: ho podem celebrar tant com la tele, això; fa més companyia, la ràdio; és més subtil, més propera...- potser no cal tanta vèrtebra i ens posam mans a l'obra per muscular-la, la comunitat. Musculem-la, idò, la comunitat. I posem-li matèria grisa, també. Potser no està tot perdut, i celebrarem per molts d'anys la Festa, els mitjans propis creen sinergies i al cap i a la fi converteixen les Balears en una comunitat amb consciència de ser-ho, perquè encara ningú no ha arribat a descobrir si primer va ser l'ou o la gallina, o varen ser un caramull de gallines que varen sortir d'un ou, o acabarem fent els ous en terra. Potser un bon començament, això dels media. I ja tenim la Seu plena d'ous. O no.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris