muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
13°

IB3, l'autonomia, la llengua i la xocolata

Cap al final de gener vaig ser amablement convidat per una productora audiovisual a participar en una sèrie d'entrevistes als premis Ramon Llull, que havien de ser emeses per la futura IB3. L'enregistrament es va fer amb celeritat, i fins que vaig arribar als estudis no vaig comprendre que es tractava d'una entrevista que seria editada i integrada en un programa únic, amb totes les dels altres convidats, a la manera de La pelota vasca, com em van dir els mateixos productors. Res a objectar: és una forma legítima de produir un programa amb molts de participants.

Els temes entorn dels quals va girar la conversa, que va durar cosa d'una hora, eren substanciosos: la història política, cultural i lingüística de les Balears, el balanç i el futur de la situació del català i del nostre autogovern, i la importància de la televisió en aquestes vicissituds històriques. Com és lògic, serà difícil, per molt bona voluntat que hi posin, que el programa reculli els matisos de tots els qui vam intervenir-hi. D'altra banda, no puc oblidar les continuades alarmes que el projecte d'IB3 ha anat generant des del moment que es va anunciar, i no m'agradaria contribuir a legitimar una operació de política televisiva que encara ara presenta més ombres que llums.

Per això m'he decidit a exposar, encara que sigui breument, les meves opinions sobre els temes tractats. Almenys sabré que en algun lloc ha quedat expressat allò que realment crec sobre aquestes qüestions.

Sense remuntar-me gaire en els antecedents històrics, el meu balanç de l'etapa d'autogovern de les Balears que es va iniciar amb l'Estatut d'Autonomia de 1983 no és gaire positiu. En aquests 22 anys ha governat (amb breus excepcions) la força política més significadament adversa a l'autonomia i a la recuperació de la nostra identitat lingüística, cultural i nacional. La dependència i la subordinació respecte als poders estatals i a les forces del mercat han presidit les seves polítiques. El resultat és un model econòmic suïcida, centrat en la depredació de l'entorn natural en nom del creixement il·limitat del turisme, i un model cultural de marginació folkloritzant de la nostra llengua i la nostra cultura, en contra dels mandats del mateix Estatut. Estam destruint el paisatge i l'especificitat cultural, que són els nostres avantatges competitius fins i tot en l'economia mundial del turisme: és pitjor que una equivocació, és una solemne estupidesa.

La situació de la llengua presenta signes ambivalents -i per això mateix preocupants. És cert que s'ha avançat en el seu coneixement, gràcies als esforços del món educatiu; que la unitat i el nom de la llengua catalana són generalment acceptats, i que la nostra llengua ha aconseguit un cert grau d'ús públic i un prestigi social que no tenia. Però també és ben visible que els ràpids canvis demogràfics fan dubtar de la transmissió de la llengua a tots els nous ciutadans, i que encara és migrada la presència de la llengua catalana en l'àmbit econòmic, en el món mediàtic i en les tecnologies de la comunicació. En definitiva, només podria donar-nos confiances de futur una ambiciosa política lingüística inequívocament favorable al català com a llengua comuna del futur per a tots els ciutadans, en la qual el govern cerqués la col·laboració més estreta possible amb els sectors culturals que treballen pel català i amb la resta de territoris. La desventurada política lingüística que es fa sembla perseguir un objectiu invers: donar totes les facilitats als ciutadans d'origen extern que vulguin viure d'esquena al català i fustigar els sectors que s'esforcen per assegurar el futur de la nostra llengua pròpia.

En aquest context, el paper que hauria de tenir una autèntica política autonòmica de mitjans de comunicació seria, òbviament, contrarestar l'enorme desequilibri advers al català en el sistema comunicatiu de les Balears. Els ciutadans de les Balears tenen una amplíssima oferta de premsa, ràdio i televisió en altres llengües. El buit que s'ha d'omplir és l'oferta mediàtica en català. No té cap sentit excusar-se amb enquestes d'opinió més o menys arregladetes per escamotejar les responsabilitats que assigna el mateix marc legal al govern de les Balears: garantir amb els mitjans públics la normalitat de la llengua pròpia en l'oferta informativa. Si es vol tenir una atenció especial amb la diversitat -que no em sembla malament, però tampoc la trobam en l'oferta televisiva espanyola pública ni privada-, no manquen mitjans tècnics per fer-ho sense augmentar la marginació del català: hi ha sistemes de subtitulat i emissions duals que poden permetre als interessats llegir o sentir alguna altra llengua. Però la televisió de les Balears no pot augmentar el desequilibri advers a la llengua de les Balears sense cometre un atropellament indigne i miserable, una automutilació.

I una cosa semblant podem afirmar del model lingüístic. Una televisió que emetrà per a totes les Balears -i que aspira a ser rebuda fora de les Balears- ha de prioritzar les emissions formals en varietat estàndard -en qualsevol de les seves variants, normalment illenques, però també continentals-, sabent que les varietats locals col·loquials apareixeran sense cap dubte en les abundants intervencions espontànies de moltíssimes persones externes al mitjà, en entrevistes, declaracions, col·loquis o debats, programes amb participació del públic, etc. Els professionals d'un mitjà seriós, la producció pròpia i els doblatges han de potenciar el coneixement de la llengua estàndard, i no la seva dissolució en particularismes localistes.

Podem confiar que la nova IB3 treballarà en aquest sentit i donarà cohesió lingüística, cultural, social i política a la nostra comunitat, amb un sistema de control participatiu que asseguri la seva independència del poder polític? M'agradaria creure que sí, però som més escèptic que sant Tomàs: quan ho vegi m'ho creuré. I m'alegrarà molt reconèixer que les meves sospites no es compleixen. Mentrestant, he cregut que valia més deixar les coses clares i la xocolata espessa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris