algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Posar seny

El responsable de l'àrea econòmica d'Unió Mallorquina l'encertà ahir en la formulació de dues queixes, la primera sobre el dèfici pressupostari de les Illes Balears, la segona sobre el tractament institucional d'aquesta qüestió. S'ha explicat ja massa vegades que la innegable riquesa que existeix en mans privades (detectada pels indicadors econòmics) no és equivalent a la riquesa de les institucions pròpies, les quals tenen al seu càrrec la construcció d'escoles, hospitals, centres sanitaris, carreteres, etc. Per no compensar aquest dèficit, la resposta de Madrid sol ser la de tractar la Comunitat Autònoma com si fos un contribuent individual i no una suma de persones, la major part de les quals no són riques. Partits, administracions i societat civil tenen l'obligació de denunciar aquesta injustícia i de ser ferms en la negociació amb el Govern central. Dit això, resulta evident que la voluntat dels nostres dirigents ha de ser la de reparar una injustícia, no la d'emprar-la com a eina de desgast polític amb la pràctica d'una demagògia fàcil. Allò escrit fins aquí val especialment per als dos grans partits, el PP i el PSOE que, al cap i la fi, són els que tenen possibilitats de governar a les Balears i a Espanya. Unió Mallorquina ha fet un toc d'atenció al seu soci. Li atorga la raó en el fons, però li recomana un canvi no gaire intranscendent en les formes. Que l'advertiment procedeixi d'un partit nacionalista li confereix encara més credibilitat. No es justifica el greuge, sinó que es demana sentit comú per a la seva solució. És lògic que l'argumentació d'UM hagi molestat el Govern, que hi haurà de reflexionar amb més calma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris