lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Matas, el 112 i el Ramon Llull

El Decret 5/1997, de dia 23 de gener, publicat en el BOCAIB número 15, del dia 4 de febrer, explicita les bases per les quals s'ha de regir la concessió dels premis Ramon Llull. En el segon apartat, s'hi llegeix: «Aquesta distinció té com a finalitat honrar les persones naturals o jurídiques que s'hagin destacat en els serveis prestats a les Illes Balears i distingir-ne els mèrits en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d'investigació, d'ensenyament i lingüístic». No afegeix ni una paraula més. Ni cal, està ben clar. Vull dir que no dóna peu perquè es concedeixi el guardó a en Pere Peixet de Pina. I els savis, els enginyosos, els esportistes i la gent de bon cor que hi ha arreu del món tampoc no poden aspirar al Ramon Llull, sense que aquest impediment suposi que els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears no els reconeguem els grans mèrits de què són creditors. Aleshores, si això és així, no perquè ho digui jo, sinó perquè ho especifica un Decret aprovat en la primera etapa de govern del senyor Matas, em demano què pinta, entre les entitats guardonades enguany, el centre d'emergències 112 de Madrid. La resposta és senzilla. Deu ésser, em dic, per l'admirable actuació que va tenir aquest servei, l'11-M, quan els extremistes islàmics atemptaren contra el metro. I no m'equivoco. És així. De manera que em reafirmo en allò que he apuntat abans. El servei d'emergències 112 pintarà allò que vulgui el senyor Matas, però no pot rebre el Ramon Llull perquè els seus innombrables mèrits no coincideixen amb els que enumera el decret que va dictar ell mateix. Que el 112 madrileny va tenir un comportament cívic exemplar l'11-M? Sens dubte. Però si Jaume Matas volia retre-li homenatge, tenia altres maneres de fer-ho. Li'n diré una. Hauria pogut convidar tots els seus components i les famílies respectives a passar una setmana a qualsevol dels hotels dels seus amics, aquells que li retornaren la presidència el 2003. I una altra: hauria pogut remetre una carta al batlle de Madrid, expressant-li la profunda admiració dels ciutadans i ciutadanes de la seva comunitat vers aquestes persones que treballaren hores i hores, sense defalliment, per atendre els ferits i els familiars de les víctimes. Puc garantir-li, al senyor Matas, que tothom, sense excepció d'ideologia, l'hauria aplaudit. En canvi, la concessió del Ramon Llull que els acaba de fer, ja pinta malament. Que amb la gent del 112 no hem d'ésser gasius? I tant que no! Com tampoc no ho hem d'ésser amb els bombers de Nova York, ni amb els voluntaris que han viatjat a Sri Lanka per ajudar a refer la vida als nadius després del pas devastador del Tsunami. Tanmateix, ni per als uns ni per als altres no hi haurà condecoració balear, ni de llauna ni de plàstic. Per què? Fa la impressió que únicament volia fer-se notar a Madrid, el senyor Matas. Ja ho sabem: Esperanza Aguirre forma part de l'Eix de la Prosperitat, i Ruiz Gallardón és un clar exponent d'allò que anomenem «la gente guapa de la derechona». Ambdós rebran la distinció amb bona cara. De manera que, per tal d'acontentar-los, no ha tingut inconvenient, el senyor Matas, a perpetrar una cacicada més grossa que un pa de pagès. Voilà: el 112 ja és Ramon Llull per voluntat de qui governa. La percepció que en té el ciutadà, de tot plegat? És fàcil deduir-la. Pensa que els decrets són paper banyat. I pensa més. Pensa que les Illes Balears són Nicaragua i que Jaume Matas actua com un Tachito Somoza qualsevol. Admetem-ho. Això és així. No li donem més voltes. I l'oposició? Muts i a la gàbia. No n'hi ha més de fetes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris