nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Del referèndum i els partits

Extreure conclusions d'un referèndum en clau de partit és molt arriscat. Perquè en cada opció activa contrària (pel cas: no, nul i blanc) a la del convocant s'hi mesclen diversos orígens ideològics. També és difícil destriar d'entre tota l'abstenció aquella franja que no vota des de la consciència i la que se desinteressa per tot. Ni tan sols dels sufragis afirmatius se pot ajustar ben bé quina part podria ser imputable a aquell que convoca, i quina a aquells que se sumen a la mateixa petició per xuclar roda. A pesar de la dificultat interpretativa, els resultats de diumenge se pot intuir que confirmaren a Balears les grans tendències i reafirmaren els escenaris en els quals estan jugant els partits.

El PP segueix estant impressionantment fort. Així ho indica l'abstenció, no debades és el que excità sota taula el PP. No tota li és imputable a ell, ni prop fer-hi. Però sí una part significativa de la diferència entre el nivell abstencionista nacional i el balear. Està clar que tanta abstenció s'avé bé amb el que volien els conservadors. No tots, perquè el sector més ultra estava pel no, per la incidència d'aquest últim en el conjunt del vot negatiu no és lògic pensar que sigui massa important. En general, el diferencial abstencionista balear, en relació a la mitjana nacional, s'avé amb el tradicional plus que la dreta autòctona manifesta històricament respecte les seves sigles al conjunt d'Espanya. Per tant, se pot arriscar la conclusió que el PP segueix molt fort, fins i tot que ha recuperat força des de les generals, i que excepte una catàstrofe, ara per ara imprevisible, se'n va cap a les eleccions de d'aquí dos anys amb una fortalesa enorme.

El PSOE confirma la consolidació de la seva base primària. El seu vot estructural, podria dir-se. El qual, emperò, és inferior a la mitjana nacional, en relació inversament proporcional (o quasi) al diferencial favorable dels conservadors. Una lectura apressada en clau conjuntural pot fer pensar, per tant, que no hi ha més conclusió possible que els socialistes se plantegin el futur a partir del fet que necessitar sempre l'altra esquerra per formar una alternativa de govern al PP. Està clar que pel 2007 seria així. Però el PSOE té ara un trispol de vot -que el referèndum ve a confirmar- molt per sobre del que tenia durant la dècada dels noranta. Podria, per tant, establir una estratègia contra el PP a mig termini, pensant molt més en l'horitzó de 2011 que no en el de 2007, i estrictament en clau d'interès partidista i poc o gens en vistes a la hipotètica formació de nous pactes de tots contra el PP. Només és una opció, però ara la té i abans no.

UM s'aferra a la supervivència. Diumenge apostà pel sí, i li sortí bé. És una victòria d'imatge. En sintonia amb el dinar amb Francesc Antich. Imatge que cerca parèixer disposar de prou marges. Però ni les interpretacions del referèndum ni d'altres signes canvien res a Sa Pobla, a Calvià, a Palma... a on la situació segueix essent la que era, si no pitjor, des de l'endemà del pacte amb els conservadors.

PSM i EU-Verds se troben més o manco com UM. En el sentit que res no s'arregla per si sol. Poden no voler prendre decisions, però així com passa el temps les possibilitats de decisió amb garanties van minvant. Diumenge se confirmà el conegut: o fan la coalició o van directes al desastre. És ver que qui correria primer seriós risc de desaparèixer, si no hi ha finalment coalició, seria EU-Verds. Per tal i com pareixen estar les coses llavors seguiria el mateix camí el PSM. Si el PSOE, i no és una opció que se pugui rebutjar sense més, forçàs la coincidència electoral triple (generals, autonòmiques i locals) el mateix dia de 2007, en aquest cas ben bé tot dos podrien tenir el mateix destí alhora. El referèndum mostrà que el tercer espai ideològic, bàsicament esquerrà, existeix. No és tan important el resultat pel nombre i percentatge exactes de vots negatius (perqué, ningú no s'ha d'enganyar, n'hi hagué, també, del PSOE), com la confirmació que l'espai esquerrà crític amb les decisions socialistes té prou entitat. Considerant els resultat de Progressistes de març de 2004 i els vots contraris de diumenge, se por assegurar que l'entitat que tendria una sola oferta orgànica en aquest espai ideològic fermaria la supervivència de les parts. Si no, doncs PSM i EU-Verds aniran a les eleccions jugant-se-la a vida o mort un contra altre.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris