muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El referèndum i la lliga de campions

En alguns aspectes, la UEFA ha demostrat tenir una certa experiència i una major capacitat de penetració social que la política, gràcies al component emocional del futbol. Ha convertit aquella Europa futbolística dels cinquanta, inventada pels franquistes de Chamartín, en el negoci mediàtic de primera magnitud, com és ara la Lliga de Campions. L'Europa política actual és més opaca del que imaginàvem i volíem. No emociona. Ens han enllestit una Europa a mida de no sabem exactament què, i ens han convocat a un referèndum que ens garantia que mai més no es podrien convocar plebiscits, d'aquesta casta, al marge dels grans estats i dels seus interessos. Les llibertats que ens garanteix l'Europa liberal d'avui podrien esser les cadenes de demà, a canvi d'una suposada seguretat i de subsidis econòmics per als estats i les regions més dèbils. Només els idiotes (o els actors en actiu que cobren per fer aquesta feina) debaten sobre els resultats d'aquest referèndum de cartró pedra. Si dreta i esquerra, si Madrid i Barça, si conservadors i progressistes -com vulgueu, es volen pegar com a mínim que no ho facin al meu cul, ni davant meu. Crec que el futur de la política passa pels referèndums i per la participació ciutadana. Jo vull votar allò que el meu poble demana, no la maquinària que els estats han creat per eliminar-lo. Però el futbol i la política es veuen millor a casa, amb algunes diferències. Els partits polítics actuals, a diferència de les organitzacions futbolístiques, han demostrat ser uns parvenus i uns ingenus en matèria europea. A més, segurament es pensaven que la ciutadania era més limitada del que és en realitat.

Pere Fullana, historiador

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris