nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Magatzem de bits

Tan enfora com l'any 1988, Bruce Sterling va publicar una novel·la de ciència-ficció futurista que tenia per títoIlles a la xarxa, Islands in the Net. La trama d'aquesta novel·la està bastida a partir de la hipòtesi que la decadència dels actuals sistemes polítics conduirà a la proliferació de projectes descentralitzats de vida, com empreses gegants que serien propietat dels treballadors, petits llocs dedicats a l'emmagatzemament de dades, zones anarquistes alliberades, d'altres comandades per ecologistes i espais similars. L'economia -basada en la informació- que suporta aquesta diversitat rep el nom de la Xarxa, i els petits llocs són les «illes a la xarxa» que donen nom a la novel·la. Si va a dir veritat, i per dir-ho fàcil, la novel·la, en el seu conjunt, no és de les millors de Bruce Sterling, però té el mèrit innegable d'aventurar que, en un futur no gaire llunyà, l'emmagatzemament de dades serà una font de negoci i de suport per a aquelles economies dels llocs que disposin de les infraestructures escaients. Possiblement, ben bé sense adonar-nos-en, resulti que aquest futur, pel que fa a la part dels magatzems de dades, ja sigui aquí. La capacitat dels discs durs dels ordinadors no han crescut a la mateixa velocitat que ho han fet les necessitats d'espai per guardar tots els bits que ha generat l'expansió de l'ús de les tecnologies digitals i, de cada dia que passa, són més i més les formes de negoci que van sorgint basades justament en la capacitat que Internet ofereix com un gran magatzem global i deslocalitzat de dades en forma de bits. La cosa no va només per al sector empresarial, atès que ja fa estona que també ha arribat als usuaris domèstics. És el cas, per exemple, de serveis -de moment gratuïts- de correu electrònic, com el gmail de Google, que ofereix als seus usuaris bústies de correu d'un gigabyte, la qual cosa els proporciona un magatzem de bits d'una capacitat entre unes 12 i unes 25 vegades la d'un disc dur d'un ordinador normal d'avui. Tanmateix aquesta forma primigènia d'emmagatzemament a la xarxa només serveix per a arxius d'una grandària limitada, ja que els temps de transferència del correu electrònic no ho fan d'allò més convenient. Per altra banda, moltes de les webs d'avui en dia, tant d'usuaris particulars com les d'empreses, fan també sovint de magatzem de dades, tant de les públiques com de les privades, atès en primer lloc, els preus assequibles que tenen arreu -especialment a l'altre costat de l'Atlàntic- els servidors web i, també, el fet que les dades guardades d'aquesta manera són accessibles pels seus usuaris des de qualsevol lloc en el qual hi hagi una connexió a Internet.

Sense anar gaire enfora, jo mateix fa estona que tenc el meu espai web situat en un servidor de la costa oest americana i, tot sovint, el faig servir per a dipositar-hi documents que he de consultar des de diversos llocs del món o que he de fer arribar a d'altra gent -com, per exemple, fotografies- i que són excessivament grossos com per enviar-los per correu electrònic. És així que, de mica en mica, van sorgint aquí i allà empreses que ofereixen aquests serveis d'emmagatzemament de dades, especialitzats a guardar còpies de tots els bits que conformen el protocol, la vida i els miracles dels clients. Me'n record del llibre de Bruce Sterling i de l'existència d'aquestes empreses cada vegada que el disc dur del meu ordinador fa renous que anuncien el seu no gaire llunyà fi de cicle útil.

I és que, poc o molt, què seríem sense tot el que hi tenim dipositat? Si vostè fa servir habitualment l'ordinador com a estri de feina i de comunicació i encara no s'ha preguntat què perdria si, de cop en sec, perdés el contingut del seu disc dur, comença a passar d'hora de pegar una ullada a les pàgines grogues a la recerca d'una empresa que li guardi els bits a Internet i a un preu raonable. Això, és clar, cas que no ho tingui còpies de seguretat de tot, però, qui té temps per fer-ho?

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris