lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

La incongruència del discurs polític

Més que com a entès o expert en política, el meu comentari el faig des del punt de vista d'un ciutadà que assisteix a l'espectacle quotidià dels polítics que només pensen en la reelecció i des de l'estupefacció que em provoquen com a espectador els fets diaris en què aquests polítics tenen el paper de protagonistes. I em deman si aquest no serà el preu que hem de pagar per poder viure en un temps i en un espai pseudodemocràtics, en lloc de viure en unes coordenades semblants, però dictatorials. Algú ens dirà que aquest és un preu ben barat i el dubte està a saber si té raó o tenim dret a millorar.

El fet és que ja s'ha votat el Tractat europeu que vol ser una Constitució que no ha fet el Parlament, però que sí han fet els estats; que s'ha demanat el parer de les persones, però que no era vinculant i per tant no servia per res; que s'havia de votar sí, per fer quedar bé qui l'havia convocat; que s'havia de votar no, perquè no ens té en compte com a poble o perquè som els millors i que es posin Europa on els càpiga; que s'havia de votar sí, però no s'havia fet bé, i que si un es quedava a casa seva no passava res; i que només un 10% confessava saber què era aquest tractat, quan més d'un 95% no l'havia llegit i només havien sentit volar coloms per televisió en forma de figures famoses que recitaven algun article com si fos un poema de Nadal que recita el pàrvul de la família des de damunt la taula del dinar familiar.

Ha passat que si comptam tota la població en edat de votar i que estava convocada i que eren més de 33 milions de persones, només l'han votada afirmativament un 32,5%, és a dir menys d'una de cada tres persones, i si tenim en compte la població total de tot l'Estat, en edat de votar o sense, només l'han votada afirmativament el 27,2%. A part que tots els partits polítics fan la seva lectura positiva: els partidaris del sí, perquè ha guanyat destacada aquesta posició d'entre els votants; els partidaris del no nacionalistes i d'esquerres, perquè creuen que han tengut més votants del seu parer que no havien tengut a les eleccions, els partidaris del no extremats dretans perquè creuen que ha pujat molt la seva parròquia, i els partidaris del sí, però no, perquè les coses s'han fet tan malament que massa gent no ha anat a votar.

Però allò més curiós és que el partit que està en el poder, i al seu cap el president Zapatero creuen que ha estat un gran èxit el fet que tres quartes parts dels votants hagin dit sí al que ells anomenen Constitució europea, i es queden tan contents i satisfets, i ara, si els altres països europeus li donen una semblant empenta tendrem constitució per a unes quantes dècades, i després no hi haurà qui la pugui modificar, ja que aquesta és la Carta Magna més important de totes i deu ser la més intocable i impalpable. Tot és perfecte i pot tirar endavant. Són les mateixes persones i el mateix president que no fa tant de temps renyaven el president Ibarretxe, perquè volia modificar l'Estatut d'Autonomia basc, només amb un 51% de parlamentaris a favor. I aquests mateixos polítics eren els que deien que per modificar un Estatut no era suficient, ni el 50, ni el 60, ni el 70, ni el 80 per cent, i fins i tot n'hi va haver que es varen arribar a atrevir a dir que es necessitava el 100% per fer canvis. I ara sense que els tremoli la veu i sense passar gens de vergonya, manifesten que el 32,5% dels votants convocats al referèndum o el 27,2% de la població és un nombre adequat i correcte per poder endegar una Constitució que no és de cap Comunitat Autònoma, ni de cap Estat europeu, sinó de 25 estats, dels Estats Units d'Europa. I què més?

Joan Lladonet, pedagog

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris