nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

La biblioteca de Rosselló-Pòrcel

L'amic Antoni Lluc Ferrer m'ha tramès la comunicació que va fer en eDotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, a la Sorbona de París, el setembre del 2000. Han passat més de quatre anys, però el tema no ha perdut vigència. Es tracta, per dir-ho exactament amb les paraules del professor mallorquí, que exerceix a la Universitat d'Ais de Provença, de «La formació literària de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (assaig de reconstrucció bibliogràfica)». Observa, Ferrer, que el creixent interès envers la personalitat de Bartomeu Rosselló-Pòrce(Palma 1913-El Brull, Catalunya, 1938), reclama, ja, la publicació de les seves obres completes i que algú que en sàpiga (ho subratllaré: si no en sap, deixem-ho córrer), es posi a treballar en l'elaboració de la seva biografia. Naturalment, com sempre passa, aquesta proposta, feta des d'un congrés a París, ha caigut en el buit habitual. Les autoritats polítiques i acadèmiques que podrien tirar endavant aquestes tasques, urgents per a la «vertebració» i «coneixement» del nostre procés de cultura, han donat per no escoltada la iniciativa, i el pobre Rosselló-Pòrcel, d'extracció humil, no té cap hereu que es pugui gratar el raskaiú de la butxaca per endegar uns treballs ben necessaris. L'obra completa, avui ja ho sabem, no es pot reduir a la seva esplèndida obra poètica, que fet i fet -ho sé perquè la vaig traduir al castellà- només integra una cinquantena llarga de composicions. Amb el curt temps de vida activa, Rosselló desenvolupà una important tasca com a investigador, crític i traductor. I en Ferrer s'hi ha volgut acostar a través de la seva biblioteca -només 354 volums-, de la qual fa una bona classificació tècnica en base als idiomes: alemany, anglès, castellà, català, francès, grec, indi, italià, llatí, polonès, portuguès, provençal i rus. No vol dir que conegués totes aquestes llengües, en Tomeu, però en llegia més de les que fins ara havíem suposat. Per exemple, tenia la primera edició anglesa de l'Ulysses (1922), de James Joyce. Na Fiona Campbelem recorda que alguna vegada li he parlat d'aquesta biblioteca.

-Per força havia d'esser més nombrosa -dic-. Es veu que en Ferrer s'ha basat en els 178 títols que surten al llibre de Xavier Abraham i Pere Rosselló Bover, titulat Bartomeu Rosselló-Pòrcel: A la llum (1999), i alguns més de procedents d'un treball de l'arquitecte resident a Madrid Roberto Mosquera, però hi ha més tela per tallar.

-Vols dir?
-Segur. La biblioteca de Rosselló ha tingut tanta mala sort com tingué ell mateix en vida. El seu germà Vicenç, devers els finals dels setanta, engrescà un alemany culte, que vivia a Cala d'Or, per catalogar una part dels llibres, entre els quals restes d'edició dels dos primers volums publicats: Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934).

-I què va passar?
-Un desastre. Els tenia en una cotxera que s'inundà mentre ell era a Alemanya...

-Malfari!
-Després, encara, puc assegurar que, devers els primers anys noranta, hi hagué un repartiment de llibres de Rosselló a familiars de la seva madrastra.

-Com ho saps?
-Perquè vaig veure un dels tres blocs a ca la gravadora Alícia Terrassa, arran de presentar-la a l'exposició de 1994, a Jandro. Em regalà dos exemplars de la biblioteca de Rossellò: Obras Completas de Don Luis de Góngora y Argote, de 1933, i Sàtires de Guerau de Liost, amb il·lustracions de Xavier Nogués, que no porta data i és de 1928.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris