algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Immigració i país

Diumenge passat, Diari de Balears publicava dos reportatges relacionats amb el creixement demogràfic de Mallorca. I tots dos, plantejaven interrogants inquietants en relació al nostre futur com a poble. L'un anava signat per Bartomeu Picornell, i explicava que a Son Ferragut, entre sa Indioteria i Son Oliva, en el terme de Palma, s'hi construeixen mil vuit-cents habitatges. Qui els habitaran? Immigrants, potser. O nadius que milloren socialment i lloguen o venen la seva casa de sempre a immigrants. Actualment, de residents estrangers, n'hi ha a les Illes Balears més de cent vint-i-cinc mil. Ho escriu Lorenzo, a les pàgines de local. I afegeix que, abans de tres anys, deu mil d'aquests immigrants podran obtenir la nacionalitat espanyola. Això vol dir que es trobaran en disposició de votar. En conseqüència, no puc estar-me de plantejar la qüestió següent: quants d'aquests deu mil nou votants emetran un vot favorable als partits nacionalistes o independentistes? Cap. Cas d'haver-n'hi un que ho fes, caldria suposar que ha anat a votar calent d'orella. Plantegem-nos, per tant, una altra pregunta. Quants, d'aquests deu mil, estaran en disposició d'entendre i de parlar la llengua catalana, i coneixeran els costums d'aquesta terra, a més a més de les quatre pinzellades d'història que els permeti, si no estimar-la, comprendre-la? Molt pocs. Un u o un dos per cent, a tot estirar. Aleshores, què suposarà l'increment de les llistes electorals en deu mil votants? Una consolidació del bipartidisme PP/PSOE. I a nivell de carrer...? Allò que tots pensem. És a dir, que augmentarà la marginació de l'ús social de la llengua catalana en benefici del «bilingüisme natural», que afavoreixen les altes instàncies del Partit Popular. De manera que la cosa no pot pintar millor per als conservadors, perquè per a passar del bilingüisme natural al monolingüisme castellà sols caldrà tenir una mica de paciència. Tot és qüestió de temps. N'hi haurà prou que tot continuï com va. És a dir, que el govern continuï debilitant l'ús social de la llengua catalana, mentre l'oposició parlamentària mira cap a una altra banda. Estic clamant perquè s'estronqui el doll d'immigrants? No ho he dit en cap moment. Mallorca sempre ha estat terra d'acollida i no ha de deixar d'ésser-ho. Allò que passa és que els immigrants únicament tenen necessitat d'aprendre la llengua de l'Administració de l'Estat, la que els serveix. I des dels governs estatal i autonòmic no hi ha cap interès a proveir-los dels mitjans necessaris perquè aprenguin l'altra, la del país d'acollida. Els volen castellanoparlants, això és tot. Perquè preocupació d'integrar-los és ben segur que n'hi ha, a Espanya, com n'hi ha a altres països europeus. Un tribunal de Renania (recollit de la web Lobby per la Independència), ha determinat que els estrangers que aspirin a obtenir la nacionalitat alemanya hauran de demostrar que saben llegir un article en alemany i entendre'n el contingut. I a les escoles de primària franceses serà obligatori ensenyar als alumnes el cant de La Marsellesa. El motiu de l'ordre? Monsieur Chirac considera que cal que els nins francesos s'identifiquen amb els símbols més preuats del país, per tal de fer front a la creixent influència d'elements culturals estrangers. No cal dir que l'ordre em sembla d'un cretinisme aclaparador. La Marsellesa és un cant de llibertat. I s'ha d'aprendre en el carrer, no a les escoles. Tanmateix, és lògic que els governs, alhora que obrin les portes a la immigració, tinguin cura de preservar la llengua pròpia, amb la qual s'identifica tot un sistema de convivència. En canvi, a Jaume Matas, aquesta és una qüestió que no li preocupa ni poc ni molt. Més concretament: la permissivitat lingüística actual -amb el castellà com a idioma de referència-, satisfà plenament les aspiracions del Partit Popular, i no molesta gaire al PSOE. Mentre la societat civil no els planti cara, ja els va bé així. D'aquí a tres anys hi haurà, per decret, deu mil espanyols més. I l'any següent, eleccions a l'Estat. Això beneficiarà els socialistes, perquè com expressa la dita castellana «de bien nacidos es ser agradecidos». Els conservadors ho saben. Però no els preocupa. De vots, aquí, en tenen més dels que volen.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris