muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

La gran guerra europea

Ara que tant es parla d'Europa pot esser un bon moment per a recordar una terrible guerra civil europea: la Gran Guerra del 1914-1918, també coneguda com a Primera Guerra Mundial. Per cert que un gran film francès ara mateix a les pantalles, Un long dimanche de fiançailles, de Jean-Pierre Jeunet, el director d'Amélie, descriu a la perfecció la brutalitat d'aquest conflicte. L'estiu del 1914, l'ultranacionalisme dels estats-nació, l'imperialisme econòmic, el colonialisme i el militarisme menaren aleshores milions de persones a l'escorxador d'una interminable guerra de trinxeres. Tot i que la guerra s'inicià a Sarajevo i oposà inicialment Àustria-Hongria contra Sèrbia, el front decisiu, i també el més sagnant, fou el que oposà els alemanys contra els francesos en un infern de filferrades, trinxeres, fortins, camps de mines, metralladores i artilleria que s'estenia des de la riba del mar del Nord fins a les muntanyes de la Suïssa neutral. S'ha escrit molt sobre els patiments ocasionats per aquesta guerra, i el film de Jeunet incideix en el dur càstig imposat als que volien desertar.

Tanmateix, alguns dels aspectes més sinistres que afectaven la vida privada dels combatents, només s'han començat a desvetllar en aquests darrers anys a mesura que s'han anat obrint els arxius militars, sobretot els francesos. El destacat historiador Frédéric Rousseau fou un dels primers que va dedicar nombroses pàgines a la vida afectiva i sexual dels combatents de la guerra del 1914-1918, els anomenats «poilus». I aquest autor ha posat en relleu l'existència d'un tenebrós submón de prostitució entorn dels exèrcits en lluita, aleshores exclusivament masculins. En alguns casos, es va passar de la tolerància oficial a la participació de l'administració militar en el negoci carnal. Fins i tot hi havia una separació entre els bordells per als oficials i els dels soldats i sembla que en ambdós casos les dones treballaven fins a l'esgotament. En el front italià, diverses fonts indiquen que existeixen autèntics prostíbuls militars que, d'altra banda, ja foren descrits per Ernest Hemingway en la seva gran obra Adéu a les armes.

Però potser l'alcoholisme sigui una altra conseqüència de la guerra encara més incòmoda per a la retòrica militarista i patriotera. L'alcohol fou utilitzat profusament per tots els exèrcits en combat, tant per combatre el fred com l'angoixa o la por. Múltiples testimonis i documents confirmen que els soldats s'engataven tant a la rereguarda com a l'avantguarda. Aquesta alcoholització massiva fou permesa, i en ocasions impulsada, per les autoritats militars, conscients que els soldats necessitaven aquest dopatge per a lluitar en unes condicions infernals. L'alcohol oferia una mena d'escut artificial a uns homes sovint terroritzats en un conflicte on s'utilitzaven per primera vegada tancs, avions, metralladores, gasos i llançaflames i on les baixes es comptaven per centenars de mils.

Tornant al present, potser la Unió Europea és una garantia perquè desastres com el de la Gran Guerra no tornin a passar. Tanmateix, s'haurien pogut estalviar l'article I-41.3 del nou Tractat, en què s'afirma «Els estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars».

Antoni Marimon, historiador

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris