muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Antònia Genestar: una dona avançada al seu temps

Fa poques setmanes ens deixà Dona Antònia, la professora de ciències naturals, la persona que reivindicà la saviesa ensenyant als altres, la dona que aconseguí l'equilibri enmig de les tensions contradictòries de l'època que li tocà viure.

El seu pas per la vida fou assossegat, silenciós ... però intens. Darrere el seu semblant fràgil, s'hi amagava una intel·ligència fora de lo comú. Una intel·ligència que, ben prest, deixà bocabadats a tots els que la coneixien. De fet, fou la primera alumna de Sant Francesc, i es passà tot el batxiller envoltada d'al·lots, amb una sola companya: na Francesca Rosselló.

La seva vivor natural i la convicció interna que estava on havia d'estar, es traduïren en un currículum brillant que destacà entre la resta d'alumnes.

No és d'estranyar que els seus germans, un catedràtic de biologia i un mestre d'escola, obrissin els ulls als pares, i aconseguissin fer-los entendre que n'Antònia no podia desaprofitar el do que Déu li havia regalat, pel fet d'ésser una dona.

Entorn dels anys quaranta es traslladà a València per iniciar estudis superiors, quedant matriculada a la carrera de Física i Química. Estem davant una dona avançada al seu temps, una dona que, en moments difícils, fou capaç de deixar casa seva per aconseguir la fita que s'havia marcat. Eren els anys de la postguerra, anys de passes enrere, sobretot per les dones, que, quasi de manera obligatòria, havien d'assumir el rol exclusiu d'esposes i mares de família.

Tot plegat va fer que aquella universitària brillant i d'esperit inquiet, tornés a Mallorca quan encara li mancaven un parell d'assignatures per concloure els estudis superiors.

Però no era una dona corrent i va saber treure profit de tot allò que havia après dels llibres. Amb la convalidació de les assignatures cursades a València, li donaren el títol de mestra. Això li va permetre iniciar la seva tasca docent d'una manera intensa ja que, en aquells temps, era de les poques persones que dominaven perfectament la branca de les ciències i les matemàtiques. La seva trajectòria com a professional ha estat sempre reconeguda, però el que més destacaria de la seva vida, és aquella actitud cooperadora, la manera de tractar els alumnes, la bondat, senzillesa i tendresa que fou capaç de transmetre i, sobretot, el seu coratge davant les circumstàncies adverses que envoltaren la seva existència.

(I la mort de Dona Antònia arribà amb la mateixa discreció que havia transcorregut la seva vida, fou de matinada, mentre conversava amb na Consol, la seva única filla.)

Francesca Vives Amer, geògrafa

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris