nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Els amics Matas i Maragall

Se raonava aquí ahir sobre el bessó del pacte televisiu que va ser possible gràcies a l'amistat que des de fa anys mantenen Pasqual Maragall i Jaume Matas. Una relació personal molt afectuosa que només ara comença a conèixer-se. Va ser el propi Matas el primer que en parlà. El dia 7 de maig de l'any passat. Quan Maragall s'havia desplaçat a Palma i tots dos acordaren la liquidació de l'Institut Ramon Llull i signaren el Conveni televisiu que, una vegada desenvolupat amb el nou Conveni actual, deixarà TV3 a Balears com a residual. Quan el nostre president se referí a l'amistat amb el català, pareixia una d'aquelles coses que els polítics a vegades diuen en presència d'un altre per pura cortesia. Comprensible, de circumstàncies i sense que ningú no li doni cap importància. De fet, en aquella ocasió cap dels periodistes presents no hi reparàrem massa, en la informació que oferia Matas. Aquí mateix, al cap d'uns dies, se titulava un article com (si la memòria no me falla) «L'estranya parella». Perquè certament era molt estrany que un socialista i un conservador, tan teòricament allunyats ideològicament i políticament, poguessin amb tanta contundència i rapidesa haver arribat a l'acord de liquidar la tradició de col·laboració bilateral basada en la llengua i cultura compartides que tan afanyosament s'havia concretat (liquidació de l'IRL), i posar les bases per anul·lar qualsevol opció d'una TV3 (el Conveni), diguem-ne, també «de» Balears. Que això, i no altra cosa, era el que feren aquell dia. No s'entenia. Ara ja sí. No era pura cortesia, el que deia Matas, sobre la seva amistat amb Maragall. Són molt amics, en efecte, des de fa molts anys i és aquesta amistat la que explica l'inexplicable. Tot dos se tenen molta confiança i, molt per sobre del que en públic diuen els acords als quals han arribat (liquidació IRL, creació Euroregió, potenciació màxima d'IB3, agermanament tecnològic televisiu i futura creació del Canal Euroregió), el sentit últim de la col·laboració institucional se manté en l'àmbit de l'absoluta lleialtat personal, la qual, pareix ser, s'activa sovint en forma de socors mutu o quan s'han produït divergències (les ficades de pota de la consellera de cultura catalana, l'ocupació de freqüències de TV3 per IB3...) que una xerrada fa superar amb molta facilitat. És aquesta amistat la que explica també el fet aparentment inexplicable de l'actuació de Maragall cap a tot l'àmbit polític balear que se li suposa proper ideològicament. Perquè, clar, aquí tenim uns partits, com són el PSOE, PSM i EU-Verds, que se poden comparar, salvant les òbvies diferències, a PSC, ERC i IC catalans. Els primers governaven Balears, i els segons ara governen Catalunya. Totes dues parts se suposa (ho suposàvem) que tenen com a adversari comú al PP. D'aquí que ningú entengués res del que feia Maragall donant a Matas la possibilitat, per exemple, de liquidar quelcom tan important com l'IRL. Perquè aquest Institut havia estat possible per part balear gràcies a un nacionalista, Damià Pons, del PSM, i qui en signà la creació fou el aleshores president Francesc Antich, socialista federalista de la corda de, i de suposada amistat amb, Maragall. No era comprensible que un govern català presidit per un socialista amb aliança amb els nacionalistes d'ERC acordàs amb el govern balear del PP matar allò que era l'únic vertaderament important que la col·laboració bilateral havia permès crear. Se podia canviar, reorientar, mil coses, però matar, per què? Ideològicament, era una burrada, si és que ERC se creu el que pregona. Políticament, una traïció del PSC al PSOE balear, perquè a més, cal recordar, quan Antich era president sempre donà tot el que volgué a Maragall (visites, actes, conferències, forçar la bubota del triangle federalista amb Marcelino Iglesias...) el qual, ara, significativament, encara no ha tengut temps de fer-se una foto amb Antich (odiat per l'amic balear del català). La qüestió és que Maragall i ERC feien el regal enorme al PP: mort de l'IRL i arraconament de TV3 a Balears. Una humiliació en tota regla a PSOE, PSM i EU-Verds. Impossible d'entendre. Fins que ara se van aclarint les coses. ERC, en els àmbits de col·laboració institucional Generalitat-Govern balear, no pinta res. Tot és Maragall i Matas. Directament els dos amics. Una amistat que se tradueix políticament a la pràctica en què al català els altres balears no l'interessin per res, o com a poc, molt manco que el seu amic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris