algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Enquesta televisiva

Fet el tràmit, innecessari i embullós, d'aportar per a l'estadística una dada coneguda per l'estadística mateixa, ens queden les anàlisis. És vera que són exactament les mateixes que hauríem pogut fer fa un dia o una setmana, tan precises com les fetes amb antelació i tan etèries com totes les que pretenen escurar en la consciència, motivacions i actituds dels conciutadans. Com sempre, les xifres finals deixen content tothom, des del PSOE que respiren tranquils amb una participació semblant a les eleccions europees de l'any passat, fins als nacionalistes d'Euskadi i Catalunya que poden apropiar-se d'un terç dels vots emesos perquè en els seus àmbits eren els més destacats apologistes del No. Els del PP poden respirar tranquils perquè el que oficialment proposaven ha guanyat de manera clara, el que oficiosament volien, vist el recompte final, oficialment ho negaran, i la victoriosa abstenció, que admet múltiples paternitats i interpretacions, pot ser utilitzada, també, contra el govern.

Encara me'n faig creus que més de tretze milions de ciutadans, entre els quals m'hi han de comptar, s'hagin acostat a les urnes per participar en una enquesta televisiva mobilitzats per la fe en una creença difusa. I aquesta creença abraçava als votants d'ambdues opcions, fins i tot als més militants i convençuts. Si qualsevol votació és una renúncia al matís, un referèndum assoleix el cim de la renúncia. Potser som tan europeus que ni la meitat anam a les urnes i hem de veure com la maduresa d'una democràcia a l'americana es comptabilitza per l'increment del menfotisme respecte a les convocatòries electorals, no ho sé. Sigui normal l'abstenció o, fins i tot, positiva la victòria d'un desig d'europeïtat, al final del recompte no puc amagar la sensació que tota la despesa d'energies i recursos abocats a aquesta consulta és una tudadissa que hauria de ser perseguible judicialment. Cert que, una vegada convocada, a tots aquells que Europa ens ocupa i preocupa, que la somiam i ens provoca malsons, no ens ha quedat altre remei que moure el cul i depositar el desganat vot. Una altra vegada, els que s'omplen la boca en la defensa de la democràcia representativa com el millor dels sistemes possibles, farien bé en defensar la representativitat del parlament. I, si volen intercalar episodis de democràcia directa, que provoquin, facilitin i es comprometin en el debat participatiu previ i vinculant a la redacció de qualsevol llei. El més trist de tot plegat, és que l'elaboració del tractat referendat ahir ha estat la més oberta i democràtica de totes les cuines d'aquest tipus de pactes internacionals. Malgrat siguem lluny d'un legislatiu europeu mereixedor d'aquest nom, la Convenció ha estat pública i participativa i molt lluny de les fosques nits de vetlla on es parien els anteriors tractats. No és molt, però ni això ens han explicat amb ganes. Serà que la crispació de la política nacional no permet demostrar que els irreconciliables enemics davant les càmeres de televisió espanyoles s'han hagut d'entendre en la càmera de Brussel·les.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris