muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
13°

Quantitat

Potser els mou un afany de semblar generosos, almanco amb allò que no els costà res. O, potser, és que la indecisió ompl tots els departaments menys el de «qui fa parts i s'engana...», que actua a les precises ordres dels que patrocinaren la caiguda de l'anterior govern. Potser. El cas és que per generositat o per incapacitat d'escollir, el govern d'un petit país de menys d'un milió d'habitants troba motius per a premiar"ne una trentena cada any. Si descomptam els menors i la mà d'obra sense qualificar, menys de mig milió de persones es reparteixen els premis. Si ens imaginam el cercle d'amistats i un mínim clan familiar a cada un dels premiats, en una legislatura s'aconsegueix que tots els balears amb disposició de vot tenguin un Premi Ramon Llull d'allò que se'n diu conegut. Em demanareu si això és dolent i no sabria què dir"vos"en. Per una banda, no tenc cap idea millor per a popularitzar els guardons. Per l'altra, no tenc la certesa que aquest coneixement signifiqui, necessàriament, res més que la popularització. Què has pres? "demanareu, astorats pel que no sembla, ni de lluny, un raonament". Res, però és que tenc una idea del reconeixement un poc classista, no gaire diferent de la que demostra la majoria dels meus conciutadans, per altra banda. No m'imagín la ciutadania palplantada al davant d'un vespino, per molt popular, conegut i familiar que sigui, talment l'he vista encerclar una moto d'aquestes de col·leccionista. Què és útil, fa un servei inqüestionable i no té secrets per a qui l'ha de reparar, pot merèixer un reconeixement, però amb la condició que sigui en passat, melangiós i edulcorat per la boira de la memòria. Segur que el pediatre del teu fill, el mecànic del teu cotxe... et mereixen tota la confiança i, fins i tot, els reconeixes qualque cosa especial, un punt heroic, que els fa diferents. Si un dia els veus per televisió, amb acurada cita biogràfica i resum fotogràfic, et felicitaràs de la teva elecció però, també, mentalment aportaràs dubtes i incerteses al relat televisiu. És el que té la proximitat, que tot ho vulgaritza. l l l

Això no vol dir que els premis Ramon Llull siguin tots vulgars i immerescuts de governamental reconeixement. De fet, llevat de qualque guardonat que destil·la agraïment partidista, la majoria dels elegits són professionals destacats i, per separat, mereixedors de públic reconeixement. No és la qualitat de cada un, la que em fa dubtar, sinó la quantitat. De fet, sempre m'havien semblat excessius els premis que la Generalitat atorga amb la Creu de Sant Jordi. Que hi anava d'equivocat. Amb una població 7'5 vegades la nostra, l'any passat, 43 persones i entitats varen rebre el guardó. Serà que la qualitat del «producte balear» és superior o que no hi ha criteris per seleccionar, però 33 premiats són molts o, almanco, a mi m'ho semblen. Diran que és la socialització però, en la seva boca de neocons larvals, encara hi afegirien més arguments per al dubte.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris