algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Els figuerals illencs

La figuera és un cultiu de gran rellevància en la història agrària de les Illes Balears. Si més no, ha estat pertot arreu un arbre que ha donat bona fruita per al consum familiar i per al bestiar. A Menorca, l'Arxiduc esmenta que les fulles de figuera eren el millor farratge per al bestiar boví des de Sant Miquel fins a Nadal. A les Pitiüses el conreu de la figuera ha comptat també des d'antic amb una gran importància. Tothom que ha anat a Formentera ha vist les enormes figueres amb les branques estalonades. La Figuera d'en Joanet, a la sortida de Sant Francesc anant cap a Ses Bardetes, en el camí del Cap de Barbaria, és un arbre monumental "del qual va tenir cura durant molts d'anys Joan Marí Tur «En Joanet des Ferrer»" que constitueix un veritable monument viu de Formentera.

L'arboricultura a Mallorca es desenvolupà a partir del segle XVIII, amb l'increment de vinyets, ametlerars, garroverars i figuerals. A finals del segle XIX la figuera va arribar a ser l'arbre que ocupava més extensió superficial de Mallorca. Les figues servien per alimentar els porcs, com a aliment per a les persones i per a l'exportació. S'exportava a Europa amb ordenats caixons de figues seques encistades i era un producte considerat de luxe en els mercats receptors. L'amo en Bartomeu Simonet de Son Llaüt, entre molts d'altres, n'era un actiu exportador. La seva màxima extensió va ser en els anys 1930"40, quan arribà a ocupar unes 19.160 hectàrees, per després entrar en recessió. L'encariment de la recol·lecció i la crisi del porc negre mallorquí degueren esser determinants en aquesta decadència. Més envant la pèrdua dels mercats consumidors de figues seques en va ser el cop definitiu.

Encara es conserven moltes figueres, entorn d'unes 9.000 ha, però molt envellides i improductives. Tanmateix, alguns figuerals són joves i estan ben treballats i, fins i tot, alguns pagesos estan sabent comercialitzar les figues en petita escala. Manquen, però, iniciatives comercialitzadores d'entitat. No acabam de saber vendre les nostres produccions agràries.

La gran diversitat genètica de la figuera a les Illes Balears és un patrimoni que no s'hauria de perdre. El llibre «Les figueres mallorquines» de Josep Rosselló, Joan Rallo i Josep Sacarès, és del tot recomanable per a conèixer aquest arbre amic.

Com sempre, mentre que a l'administració li costa moure's, algunes persones a títol privat estan fent una feina excel·lent. Aquest és el cas de l'apotecari llucmajorer Montserrat Pons a la possessió de Son Mut, on ha aconseguit constituir un figueral basat en la multitud de varietats autòctones d'aquest arbre a les Illes Balears. Les figueres de Son Mut recullen una mostra de prop de 250 varietats! Un autèntic museu viu de la figuera balear.

Felip Munar al llibre «De la figuera a la taula. Receptes de cuina» ha fet una molt justa reivindicació de les qualitats gastronòmiques d'aquest gran producte del nostre camp. Des de 1985 es ve organitzant la Festa del Sequer a Lloret, que promou la tradició figueralera del Pla de Mallorca. Els acops, les figues seques, les figues seques amb anís, la confitura de figues verdes, el pa de figa, el figat, l'arrop, etc., formen una vasta llista de productes que s'extreuen de les figues d'acord amb els mètodes tradicionals.

La pregunta que ens podem fer és: quin futur tenen els nostres figuerals? Jo pens que tenen dues sortides d'innegable interès: l'alimentació del bestiar, en especial la ramaderia extensiva de porc negre, i la producció enfocada a l'alimentació humana com a producte d'excel·lents qualitats nutricionals. Seria important que les empreses agoalimentàries introduïssin les figues de les Illes Balears en els mercats, en les seves diverses presentacions, fins i tot formant part d'un petit programa amb suport institucional. I, és clar, s'hauria d'aconseguir alguna casta d'identificació de qualitat o d'origen.

Hauríem de recuperar el gust de menjar les figues flors a l'estiu, simplement acompanyades d'un poc de pa amb oli i un tassonet de vi. Recuperar el gust dels sabors senzills però insuperables, i tornar aquesta fruita meravellosa i nutritiva al lloc de prestigi que no hauria d'haver perdut mai.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris