muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Notícies d'IB3

Les notícies que genera IB3 són inquietants. Tot fa pensar que dels tripijocs entre Jaume Matas i Maria Umbert en pot sortir un bunyol impressionant. Malauradament, la manipulació descaradament partidista que ja en fan en matèria lingüística, troba la indiferència, per no dir la complicitat, de la Generalitat. D'ençà que a Catalunya governa el Tripartit, encara que ERC procuri exercir de contrapès, la Generalitat no s'expressa en clau nacionalista, sinó regional. Maragall s'assessora amb Madrid abans de prendre decisions que puguin incomodar la resta de l'Estat o fer més tibants les relacions amb el Partit Popular. I és evident que, tocant al tema d'IB3, Zapatero no té cap interès que s'enceti una polèmica lingüística i de competències, de la qual els conservadors s'aprofitarien per a exclamar que «España se rompe» i coses per l'estil. Tant els uns com els altres "conservadors i socialistes" ja han previst que les polèmiques de signe patrioter s'ajornin fins a la primavera, que serà quan Ibarretxe convoqui eleccions a Euskadi. I per a la tardor, si és que a la tardor el nou estatut de Catalunya arriba al Congrés dels Diputats. Des de l'òptica del PSOE les Illes Balears no valen una guerra, com es va fer palès quan no va impedir que Gabriel Cañellas en fos president. A tot estirar, per a Zapatero, són moneda de canvi, les Illes Balears. Sobretot si Jaume Matas no comet l'error de combatre declaradament la llengua catalana com ha fet Francisco Camps al País Valencià. I Matas no hi caurà, en aquest parany. Matas és força més hàbil que Camps i ha tingut cura de moderar el llenguatge agressiu, made in Zaplana, que havia emprat els primers mesos de la legislatura actual. D'altra banda, s'ha sabut envoltar de gent amb prestigi intel·lectual que dóna credibilitat pública a la seva decebedora política lingüística. Per afegitó, els seus contactes amb Maragall i la sortida a un espai de força audiència de TV3, com és el de Mónica Terribes, han centrat, des del punt de vista ideològic i nacional, la seva imatge entre el catalanisme. Ell és el moderat. Els radicals són els altres, els que el critiquen. Mentrestant, va fent tot el que sap i pot per debilitar l'ús social del català. De mica en mica, sense defallir. IB3 és l'instrument que li ha de permetre avançar moltes passes cap a la consolidació d'allò que Maria Umbert ha qualificat de «bilingüisme natural». Naturalment, per a tirar endavant una empresa tan ambiciosa com aquesta, és inevitable deixar cadàvers en el camí, malgrat hagi optat per fer ús de l'enginy en lloc de la força. El desplaçament de Canal 33 de la seva franja d'emissió habitual, n'és un, de cadàver. N'hi haurà d'altres. El fet de tapar TV3 en el moment de retransmetre un partit de futbol, perquè el televident, si el vol veure, hagi de connectar necessàriament IB3, suposa una desconsideració vers la audiència. I potser un abús que frega la il·legalitat, perquè cal suposar que els ciutadans d'aquestes illes tenen uns drets adquirits al llarg de tants d'anys d'emissió. Tanmateix, el Tripartit hi ha estat d'acord, amb les desconnexions. D'una manera força frívola, cal dir-ho, perquè no han sospesat que, amb l'antecedent del futbol, els populars poden amenaçar amb la desconnexió d'altres programes en funció de criteris empresarials o tècnics. O exclusivament lingüístics, si tant voleu. No oblidem que María Umbert ha fet pública, més d'una vegada, la seva obsessió perquè el català que es parli a IB3 reculli les variants dialectals de la comunitat. Ignorem quin abast tindrà aquesta dialectalització, però ja sabem que la UIB no participarà en la confecció del llibre d'estil. La cosa, per tant, no pinta bé, tot i que ens avancin que la comissió d'experts que n'hauran de tenir cura disposin d'uns coneixements filològics de chapeau i aplaudiment. Tanmateix, no m'ho acabo de creure. Cas d'ésser així, Maria Umbert no mantindria els seus noms en el secret més absolut. A deu dies del començament de les emissions, únicament s'anuncien a so de bombo i platerets els grans fitxatges mediàtics. La majoria formen part de l'exèrcit de damnificats pel terratrèmol electoral del 14-M. Heus ací dos noms: Fernando Schwart i Carlos Dávila. Allò que únicament sabem d'ells és que són uns dignes representants de la dreta madrilenya més castissa. En canvi, no podem avançar quina és la forma dialectal del català que dominen amb més desimboltura. En fi...! D'aquesta gent que ens governa no podem esperar miracles. Tot veient com va la política de fitxatges d'IB3, hem de pensar que qualsevol dia ens anunciaran la incorporació de Carmen Sevilla. Hem d'estar preparats per a tot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris