muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Preu per preu, les sabates petites

No, l'antic adagi no ho diu exactament així, ben al contrari. Però molt aproximadament això és el que semblen voler vendre'ns altra vegada, la gent que comanda i la que troba que la que comanda no ho hauria de fer, perquè diuen ells que la ETA els va robar unes eleccions el 14 de març de l'any passat. Etcètera. I jo, que ja som garrut de sobres i he torejat pràcticament tots els bous, de bon grau o a travelades, almanco tots els que m'han amollat, aquest pic torn a tenir just per davall la pelussa de la pell del clatell aquella sensació tan repetida: em volen tornar vendre les sabates massa petites pel meu peu, endemés girades de peu i fer-me creure que és el millor que em pot passar des del dia de la primera comunió vestit de marineret d'eixuta pleta sineuera. O en Franco, o res, la foscor, el buit (més?, pensava jo aleshores). O el rei, o res, el diluvi, l'anarquia (i amb la boca petita: «els possibles albirs capriciosos dels militars salva pàtries»). O una constitució espanyola mala d'emprendre que eternitzà, fossilitzà desigualtats (i prova de tocar-la, encara ara, i veuràs!), o res, el retorn a la fossa sèptica de la dictadura. O l'OTAN, o res, guerres i desgavell. I ara, o aquest tractat per a la constitució europea, o l'abisme, altre pic. I no era ni prop fer-s'hi tota la veritat llavors, ni ho és tampoc ara...

Allò primer que t'enverguen pels nassos els partidaris del S quan comencen a fer avall els arguments, és que es tracta d'una seriosa declaració d'intencions, i que pitjor estaríem sense, o no?, pregunten beatífics. I tornam-hi, Tonina, haver de repetir: que si aquestes són totes les intencions, que continuïn cercant una temporadeta més, que les que jo sé trobar-hi, no em basten de cap de les maneres. Que no hi veig per enlloc un carrerany que comenci a besllumar la justa reivindicació de l'Europa dels pobles sense estat. Que no hi sé trobar rebuig clar i pinzellat en contra de la venjança institucionalitzada que és per a mi la pena de mort en qualsevol circumstància. Que digui el que digui aquella senyora de l'anunci dels espais publicitaris gratuïts de TV3, va a missa que de la meva llengua i cultura en fan un tap de pica i se'l passen per l'arc de triomf, cosa que, feta des de Madrid, mirin, ja ens hi té acostumats, però haver de passar per la pedra de Brussel·les amb aquestes receptes, i donar-hi el consentiment exprés, som de l'opinió que resulta d'un masoquisme de llibre. Que al mateix espai televisiu un ninet de primària em vulgui vendre la moto de que el tractat aquest és la pau, amb paraules massa madures per a la seva edat, en pla: tu digués això que després el papà et comprarà un xupa xup, ho trob radicalment pornogràfic, siguem seriosos per variar, per favor! Que jo segueixi allà mateix amb el meu NO, malgrat l'opinió de gent de tanta i tant demostrada profunditat del pensament polític, i l'alta i excelsa talla intel·lectual i del pensament, com és ara en Cruyff o en Butragueño. O precisament per això mateix. Des de la baldor fa bon pontificar diem per aquests sementers nostrats. I també: davant el mort fa bon plorar, aixoplugats i panxa plena. Que just el fet que el Jacques Chirac i el Silvio Berlusconi alabin amb carona de santa complaença la iniciativa del president espanyol per dur a terme un referèndum tan immadur, ja fa alçar l'orella a qualsevol ciutadà exercitador; com si no els coneguéssim. De tota manera, allò que jo volia arribar a dir des del meu totxo dominical, és que avui és dia d'anar a votar; exerciu aquest dret si us ve de gust; no ho faceu si no us dóna la gana. Però si decidiu fer-ho, sigueu rigorosos, reflexius, responsables. El sentit del vostre vot és important, però no és «el més important». Llibertat. Aquella llibertat que a mi no em deixaren professar fins més enllà de la trentena sobrada, i que tants afanys "i vides" costà. Honorem-la.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris