algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

Els militars i la Constitució

Ara que es parla tant d'aprovar (avui, l'europea) o reformar (potser aviat, l'espanyola) Constitucions, a mi em ballen per dins el cap les paraules del Ministre de Defensa senyor Bono, quan va dir que és funció de les Forces Armades defensar la integritat territorial d'Espanya. Feia referència al debat del Pla Ibarretxe, i la veritat és que em va deixar molt preocupat. Perquè és preocupant que tot un Ministre de Defensa faci una interpretació tan decimonònica de l'article 8 de la Constitució. L'ambigüitat d'aquest article, que és la demostració més clara de la precària situació política en què es va haver d'elaborar la Constitució de 1978, havia de permetre al «poder fàctic» per excel·lència una interpretació adaptable a la seva especial idiosincràsia i a la seva visió de la pròpia funció dins l'Estat espanyol. Però aquesta visió no responia òbviament a la funció que han de tenir les Forces Armades dins un Estat democràtic. Ha passat un quart de segle, i entretant és indiscutible que la situació ha canviat. S'ha de tenir en compte que l'any 1978 l'estament militar encara considerava que la seva missió era mantenir les essències del règim franquista, i entre altres coses, es reservava el dret de decidir quan estava en perill la sobirania i la independència d'Espanya i quan era arribada l'hora de defensar la seva integritat territorial. Era un exèrcit que vivia de les reminiscències dels cops d'Estat i els «pronunciamientos» propis del segle XIX i la primera meitat del segle XX. En canvi, les noves generacions de militars han crescut dins una democràcia bastant acceptable, han vist món i han estat en contacte amb companys de professió dels països de la Unió Europea de la qual formam part, que ja tenen assumit des de fa anys el paper que els correspon. Així i tot, quan un país té l'experiència històrica que ha acumulat Espanya, resulta ben necessari concretar moltíssim que en el paper de les forces armades no entra per a res la funció interpretativa de l'ordenament constitucional ni sobretot la decisió autònoma de quan ha arribat l'hora d'intervenir en els debats interns, per exemple per resoldre plets territorials, sinó que s'ha de limitar a repel·lir possibles agressions des de l'exterior i, modernament, a desplegar missions de pau a altres països. I tot això sempre seguint les ordres del poder civil, que és l'únic que, per decisió dels ciutadans, té la legitimació per prendre aquest tipus de decisions. Per això, quan es faci la reforma de la Constitució Espanyola, seria necessari modificar l'article 8 de tal manera que quedàs ben espinzellada a nivell constitucional la subjecció de les Forces Armades al poder civil. Per començar, el comandament suprem de les Forces Armades no hauria de correspondre al cap de l'Estat, és a dir, al Rei, perquè això no s'adiu amb el seu caràcter representatiu, sinó al Ministre de Defensa en temps de pau, i al President del Govern en situacions d'emergència o en cas de declaració de l'estat d'excepció, que seria només si es produís un atac armat contra el territori de l'Estat des de l'exterior o un aixecament armat que no pogués esser reduït per les forces de seguretat. La declaració d'aquestes situacions i de la seva finalització correspondria al Congrés dels Diputats per majoria de dos terços. Així quedaria ben establerta la total supeditació de l'Exèrcit al poder civil, i no sols al Govern, sinó a la representació popular a través del Parlament, i tendríem clar que qualsevol plet territorial intern s'ha de resoldre per la via del diàleg, sense que ni un Ministre de Defensa ni un grup de generals es puguin arriscar a fer interpretacions tergiversades d'una disposició de redacció tan imprecisa com la de l'article 8 de l'actual Constitució Espanyola. I tots podríem dormir més tranquils.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris