algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Revisió sagnant de Jean Genet

Sartre, en els moments de glòria i mandarinisme, fou molt més que un representant radical de l'esquerra ideològica francesa. Era una mena de guru amb projecció internacional i convergien de cap als seus dogmes tota mena de fauna revolucionària i utòpica que vivia en el somni del paradís en la terra. La realitat, dura, dogmàtica, incontestable, s'ha encarregat de desmentir una gran part de les seves teories, i avui sembla una curiositat arqueològica d'un temps en el qual semblava que tot encara era possible. Un dels seus llibres més polèmics, Sanit Genet, comédien et martyr, acaba de rebre l'andanada de la investigació, la qual ha desmitificat l'autor de Les Bonnes i, darrere ell, aquella apologètica de la marginalitat que Sartre construí, amb tota intenció, citant constantment Sant Joan de la Creu. Michel Foucault abundà en la formació del mite, elogiant el foll i el delinqüent. I Jacques Derrida que, a partir de l'exclòs marginat, qüestionava la saviesa d'Europa. Val a dir que Camus, en el seu moment, fou l'únic que no es deixà engalipar per la parafernàlia apologètica sartriana. Genet, gran autor teatral, immens estilista de la llengua francesa, desmitificador de l'engany que oculta el poder i la moral del poderós, era un connaisseur de les més baixes passions humanes. I no tenia cap mena de respecte per les normes que regeixen les relacions dins les òrbites habituals, que ell considerava producte de la podridura burgesa. Marcat per l'orfenat, l'homosexualitat, la delinqüència, la presó, elaborà un univers literari dins el qual la societat establerta era l'infern, per la qual cosa ell habitava la marginalitat, que considerava només un purgatori. Sartre va creure trobar en ell el negatiu de la santedat i el transformà, amb aquell llibre de 1952, en una icona vivent. Ara, però, resulta que l'historiador Ivan Jablonka acaba de proclamar, amb escàndol, que tota aquella mítica heroica no respon a la veritat. Ha tret la màscara a un Genet que no era ni sant ni màrtir, sinó pronazi. De la infància desgraciada, també Jablonka en sap la prima, i corca tanta seguretat en l'odi a les institucions i a la democràcia. Sense oblidar que, darrere el compromís amb els palestins, ha sortit a la llum un antisemitisme ferotge, que tothom ha volgut dissimular. «El Xoco», tan sorprès, com jo mateix, sembla dolgut per aquesta notícia.

-Ara ja em diràs tu com podrà ningú reivindicar el xoc frontal contra la societat i la merda dels que l'engronsen, amb un referent que, quan et penses que tot era defensar els Black Panters, l'OLP i la Baader-Meinhof, resulta que era amic íntim d'un SS i defensava el superhome nazi humiliant la societat francesa odiada.

-D'ara endavant només et convé dir-te Macari, «Xoco», perquè la mítica dels baixos fons pasarà a esser tan barata com el pensament de l'extrema dreta.

-Sí, però d'això en té tota la culpa el mestre Sartre. Ell va fotre la potranca.

-A Sartre li anava bé un lladre i proxeneta, millor que pebre de cirereta.

-Resultarà que Genet tenia més sentit comú. Quan llegí Saint Genet digué al mestre que no havia entès res. I l'altre, mosquejat, li proposà cremar el llibre.

-Però no el cremaren.
-Clar que no. Va veure que hi havia un duro a guanyar i no acceptà que Sartre el deixàs perdre. Genet, però, durant sis o set anys, no tornà a escriure res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris