cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

El «Saborino»

No podria afirmar amb cap mena de rotunditat que no hagi utilitzat aquest mateix títol en una altra ocasió. Si no el títol exacte, sí la imatge. Dec ser una persona de pocs recursos. De totes maneres convendria refrescar una mica la memòria o contextualitzar aquest mot. Jo, si us he de dir la veritat, només ho he sentit contar. El «saborino» era un recurs en temps de migradeses, d'estretors, de molta col i poca xulla. Era un os que es passaven de forma solidària entre els veïns i que el feien bullir, segurament fins que no adollava ni un grumoll de substància, vaja que les malles eres ben transparents. És molt possible que els darrers que s'engolien aquell brou ho feien més per necessitat i gana que no per la il·lusió que els generava sucar alguna crostra entre tantes lleugeres transparències. Així i tot, segurament, aquesta manca d'ingerència de vitamines, de posar poca paret devia ocasionar més d'una o de dues malalties. Al cap i a la fi era o un engany o un autoengany.

Alguna cosa semblant passa en el món de l'educació. Crec que per a l'actual Govern de les Illes Balears, l'educació no és un element prioritari, ni crec que tampoc la sanitat. En tot cas, i com a molt, són dos imaginaris picarols per repicar els dallonses al govern central, tot parant la mà untada de llàgrimes de cocodril. No es té la percepció que sigui una cosa prioritària. Les prioritats es veuen d'una hora enfora: construir carreteres, escampar asfalt, esterrossar definitivament sementers i colgar-los sense epitafis per a sempre més. També és una prioritat fer una televisió autonòmica, de tercera categoria, que sigui la cara de l'ànima de l'autonomia que presideixen. I fer veure que si vénen més turistes és perquè el seu tites-tites-tites a fires i firons internacionals és suggerent, engrescador i que no depèn de la conjuntura internacional i de si a Alemanya van més magres o més grassos. No és una prioritat i no ho és en cap dels sentits. Ni en el més material del terme: creant les estructures, ni molt menys en el sentit espiritual del terme: és a dir, intentar crear un sistema educatiu propi per a les Illes Balears, que respongui a les expectatives i les característiques pròpies d'aquesta terra. Es limiten una vegada i un altra, com a molt i essent generosos, a passar el saborino, les restes profitoses que varen rebre de l'anterior govern. Es veu que una vegada acabada la campanya electoral, conceptes que abans sempre estaven en boca de la gent del PP i que eren aprofitats per dinamitar la política educativa del govern anterior, conceptes com qualitat d'ensenyament, domini de les matèries instrumentals, fracàs escolar, etc. etc. aquests conceptes sembla que han desaparegut del mapa, que s'han fos, diluït o qui sap colgat entre tant moviment de terres i ponts autopistals. I això tenc la impressió que està generant entre els professionals de l'ensenyament un cert desencís, un sentir-se abandonats pels organismes que haurien de regir la política educativa de les Illes. Tot funciona per inèrcia, perquè el sistema té una capacitat de subsistència només mantenint les constants vitats. Però en el fons no hi ha cap esperança. I a curt i a mig termini això pot ser greu. No es veu cap perspectiva d'abordar el tema de l'ensenyament des d'una perspectiva global, ni tan sols es manifesta una voluntat que el tema els interessi. Senzillament es tracta d'aparcar els infants a l'escola i que la vida els faci subsistir. I de tant en tant, en els mitjans periodístics que els són afins, mostren una mica el saborino. I mostren un mapa d'actuacions escolars, d'infraestructures, que ja estaven programades per l'anterior equip de govern, curiosament algunes de les quals ja estava signat el conveni i que la seva inoperància ha fet que es retardassin les obres d'execució o que encara no s'hagin ni iniciat els tràmits burocràtics per dur-les a terme. Però entretenen el remuc i generen expectatives i fan com qui fer. Fins que algun dia el saborino no generi la més mínima malla de greix i tot sigui tan ligth que la inanició està servida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris