lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

De cap a la Tercera Divisió

Aquest cap de setmana és per a molt pocs el del sí o no, però per aquells a qui això ja ha deixat de preocupar-nos, aquesta ha esta una setmana una mica estranya. Tot va començar amb l'edifici cremant-se a Madrid. El seu nom el me sé de memòria com qualsevol persona que durant els dies de la setmana hagi llegit, vist o escoltat els vint primers minuts dels mitjans de comunicació d'àmbit estatal. Tant és si ho va fer dilluns o dijous, al migdia o al vespre, la majoria començaven amb un pla molt tancat del presentador donant les darreres informacions d'un succeït que, al marge d'ocupar entorn del 75 per cent de la informació global, s'ha mantingut com a primera notícia per davant d'altres com un creuer a la deriva amb centenars de passatgers, la majoria de nacionalitat espanyola; la detenció dels etarres que anaven a atemptar a la ciutat de València o el Carmel i les famílies al carrer i sense pis. És evident que si es crema un edifici de 106 metres d'altura en el centre d'una ciutat la cosa és suficientment important per fer una bona cobertura de la notícia. Però que el cinquè dia del fet, en una societat com la que vivim que en la guerra d'Iraq, en la qual a més estàvem implicats, les imatges de l'ocupació varen passar ràpidament a un segon o tercer termini, crida molt l'atenció aquesta persistència. Els que en algun moment de la nostra vida professional hem fet feina en els audiovisuals sabem que factors com morts, ferits, afectats físicament, emocional i econòmica aporten nous elements i enfocaments a les notícies. Per això es manté en portada un fet si tenim qualque novetat sobre el succeït i, a mesura que les aportacions donen més poc de si, es dóna pas a l'actualitat rigorosa del dia. Però en aquest cas això no ha passat i l'única explicació que em ve al cap és que no és el mateix que es cremi un edifici a Madrid, a Barcelona, a Balears o a la Rioja. És el centralisme, aquell que exerceix amb noltros la capital de l'Estat i aquell que els mallorquins aplicam envers les altres Illes. Dins el nostre cercle sempre hi depenen altres i, a la vegada, estem coaccionats i una mica oblidats per formar part d'uns altres superiors. De Palma a Madrid, de Madrid a Brussel·les, d'Europa a l'OTAN, de l'OTAN a Bush que és el que dibuixa els cercles i la seva importància. Després d'això el que no em queda clar és si amb la Constitució Europea continuarem sent un cercle de tercera regional com ho érem amb els Tractats Fundacionals o entrarem en una fase de descens.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris