Vaig sentir autèntica llàstima en veure com una ventada se'n va dur els pinacles de l'església de Santa Eulàlia i part d'un balcó de can Oleo. I sort que no passaren més desgràcies. Mallorca és l'illa de les contradiccions. Any a any ens menjam més territori per fer xalets, adossats i apartaments mentre el patrimoni històric artístic fa autèntica pena. On anirem a parar? No hi ha doblers per restaurar esglésies ni monuments, però n'hi ha a balquena per destruir la costa o els paratges naturals. És que hem perdut la sensibilitat? És que ja no estimam Mallorca? Deu ser això, per què no miram pel llegat de la nostra història i dels nostres avantpasats i només pensam a fer club nàutics, urbanitzacions i desastres de tot tipus. Què pensaran d'aquest desgavell els mallorquins del futur? No ho vull ni pensar. A aquest pas els deixarem un país tudat i explotat, destí turístic de quarta categoria que ja no podrà aspirar a ser zona residencial.

Jo crec que hem de començar a invertir a protegir el nostre patrimoni i a aturar d'arrel el ciment. I dic d'arrel o en només quinze o vint anys ja serà massa tard, perquè ja no ens quedarà ni personalitat, ni entorn natural digne de tal nom a bona part de Mallorca, ni llengua -que cada com l'arraconen més- ni, a aquest pas, ganes de continuar essent mallorquins.

Joan Tugores Sansaloni. Palma.