nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

La sensibilitat de Mompó (1927-1990)

A la galeria Mediterrània, que ja du deu anys oberta a Palma -com passa el temps-, a la cantonada del carrer de la Concepció amb el més ombrívol carrer de Sant Martí, fronterer amb l'alt mur lateral del convent, podem veure una interessant exposició d'aquest pintor valencià, que el 1968 guanyà el premi de la Unesco a la Biennal de Venècia. Cal apuntar, per cert, que Hernández Mompó, fruint ja de la gran reputació que li va donar el premi esmentat, va fer una llarga estada entre nosaltres, primer a Eivissa i després a Mallorca, els darrers temps a Alaró, el nom del qual va utilitzar per a batejar tota una sèrie de peces molt característiques. Les pintures ara exposades corresponen a les dècades dels seixanta i dels setanta i totes són de tècnica mixta, tant damunt tela com damunt paper. Situada a mà dreta, molt a prop de l'entrada, m'ha fet una gràcia especial una figura, realitzada el 1958, que porta l'expressiu títol d'Aquí estoy o Som aquí, tot reptant l'espectador o el visitant. Molt dignament l'acompanya, a la seva dreta, un Flautista groc, 1955, de tonalitats contrastades, molt ben resoltes.

A continuació ens fixam en el que més aviat sembla un dibuix però que figura també com realitzat amb tècnica mixta sobre paper, El venedor de globus, 1957. Després ens encaram o acaram amb dues composicions d'especial força i idèntic títol: unes Gitanes, 1961, amb uns estranys pentinats, que sembla com si s'estiguessin barallant, harmoniosament realitzades o plasmades amb uns colors molt clars i alegres; i unes altres Gitanes, de 1960, que un servidor ha vist més bé com una composició abstracta, ja que no hi he sabut veure cap rastre figuratiu.

A l'altre costat de la sala, podem contemplar Mercat, 1960, de tonalitats encara més clares, i Pluja, també de 1960.

La peça més curiosa de l'exposició tal vegada és un Alaró, 1976, que és un petit muntatge de capes de metacrilat amb vívides notes de colors purs que tenen el seu impacte. Aquesta peça pertany a la sèrie elaborada en el poble en qüestió i va figurar en una exposició titulada justament Alarós, en plural, realitzada a la galeria Juana Mordó, de Madrid, galeria que durant molt de temps va tenir l'exclusiva de l'obra d'aquest artista, el qual va tenir la gran desgràcia de passar els darrers anys de la seva vida en una cadira de rodes.

Al costat de la porta, hi ha també una escultura molt característica de la seva darrera producció, Mercat, realitzada amb planxes de metall retallades, il·luminades per uns signes gràfics de colors purs sobre un fons totalment blanc. Al començament del passeig Mallorca, al costat de Sa Riera, hi ha instal·lada, a mode de monument de la modernitat o de la postmodernitat, una escultura del mateix artista, com una mena de gran planxa quadrangular vertical, cisellada o esqueixada en el seu interior, i amb els mateixos signes o grafismes de colors forts sobre un blanc llampant.

He de confessar que a mi m'inspira un major respecte l'obra pictòrica figurativa de Mompó dels cinquanta i dels seixanta però un suplent com un servidor no té cap dret a fer cap especial propaganda dels seus criteris personals. L'espectador de l'obra d'art és qui té sempre la darrera paraula.

Bartomeu Fiol, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris