algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

«Amics Absoluts», de John Le Carré

Si el destí l'obligava a haver de triar entre la pàtria (la dels qui ens en volen fer tenir, és clar!) i un amic, vostè què triaria? L'amistat? Doncs, sàpiga que açò tindrà per a vostè greus conseqüències. Recordi què li pot passar si és amic d'algú acusat i perseguit per terrorista i un vespre qualsevol aquest amic arriba a ca seva demanant-li aixopluc i amagatall. Si n'hi dóna, vostè serà acusat d'encobridor, si no còmplice. Ja ho sap. I no em véngui ara amb allò de dir que un terrorista és algú que té una bomba, però no un avió. Ves quines unes! Davant el dilema d'optar entre la veritat, la injustícia i la mare, en Camus escollia sa mare, que era filla de menorquins. Aquest dilema sempre m'ha angoixat. Però entre esser fidel a un amic i la fidelitat a un Estat no tenc cap dubte. Açò que escric ara ve a compte d'una novel·la de John Le Carré de títol equívoc en la traducció al català Amics absoluts (Absolute Friends en versió original). És una bona novel·la, els ho assegura un que no sol llegir el gènere d'espies. La idea és molt actual i l'ha reactivada l'edició de Teoria del Partisà, un text que Carl Schmitt va escriure pels volts dels anys 60. Les guerres d'avui en dia comencen però no acaben (vid. Afganistan, Txetxènia, Iraq, etc.). El mur de Berlín va caure, com ha caigut l'estàtua de Saddam Hussein o les Torres Bessones de Nova York; però... «Que et creus que la guerra ha acabat perquè una colla de vells nazis d'Alemanya Oriental han baratat Lenin per la Coca-Cola? De ver que creus que el capitalisme nord-americà farà del món un lloc segur i agradable? L'explotarà fins a deixar-lo sec» -demana un amic a l'altre. Ambdós havien cremat llurs vides fent contraespionatge al servei de la llibertat front al comunisme. Tot plegat una gran estafa.

La mentida i la desinformació sistemàtica és una de les palanques del poder. Amb el terrorisme es provoca la indignació de la gent, es juga amb els sentiments. La gent té la memòria que es mereix per tal de dur la vida a la qual aspira -diu Gregorio Morán a una de les seves «sabatines» de La Vanguardia que em motivà a llegir aquesta novel·la. No cal estudiar com es guanyen els referèndums a Espanya: el de la Reforma (1976), el de l'OTAN (1986), el del Tractat per a això de l'Europa que ells volen (2005). Són tècniques massa grolleres. Com es fa una manipulació informativa d'altura? Le Carré ho mostra a les clares a qui s'endinsi en les quatre-centes pàgines de la seva novel·la. Un Le Carré capaç d'escriure: «No hi ha pecat més gran que el d'un polític que involucra el seu país en una guerra amb pretensions falses».

Després de la guerra d'Iraq, l'anglès Ted Mundy, fill d'un militar britànic de les antigues colònies, exespia i escriptor fracassat reconvertit en guia turístic a Baviera, veu com li retorna el seu passat en la figura de Sasha. Aquest amic seu és un anarquista dissident de l'Alemanya de l'est, que va conèixer a Berlín a finals dels anys 60. Ara, però, després de l'11 de setembre, els temps han canviat. Les complicades xarxes del terrorisme internacional i la cínica política de lluita antiterrorista global impulsada pels Estats Units fan trontollar la seva profunda i sincera amistat, basada en la defensa de l'idealisme i la lleialtat. I és que sembla que en aquest món actual no hi ha lloc per a les «causes justes».

Dimitri i Rourke, no obstant esser caps de diferents serveis d'intel·ligència, formen part de la mateixa internacional, que ja no és la CIA, sinó una xarxa al servei dels interessos que governen el món, el complex industrial militar i el lobby petrolier, que dominen el món, manipulen i s'inventen en cada cas l'enemic (la banda Baden-Meinhoff, el «comunisme», l'amenaça islamista.). Dimitri munta una mena de Contrauniversitat per reunir la intelligentsia d'esquerres; en Sasha serà l'encarregat d'organitzar-ho tot per a la qual cosa capta de bell nou un escèptic Mundy, que ha intuït per on va la jugada. Després, quan l'Escola d'Anglès de Heidelberg esdevé presumptament una «mesquita» de l'euroterror, serà objecte d'una intervenció ràpida, on moriran els dos grans amics.

És curiós: per què l'escenari és a Europa i concretament a Alemanya? Segons Sasha, un intent d'atemptat euroanàrquic d'inspiració islàmica en sòl alemany hauria empès l'opinió pública a córrer sota el paraigües protector del Big Broder. No oblidem que Alemanya hauria fet el paper inconscient d'amfitrió dels executors materials de la tragèdia de l'onze de setembre de 2001. (En el fons, John Le Carré deixa caure una gran ombra de dubte sobre els instigadors, en última instància, de l'atemptat de les Torres Bessones i la «facilitació» de circumstàncies que afavoriren aquell desastre). L'alta política, dirigida pel poder econòmic americà, ha de fer pagar a Schröder i a Chirac per no haver volgut donar suport a l'aventura iraquiana. Günter Grass ho havia vaticinat, després de la intervenció a l'Iraq: «ara tots som americans».

Tanmateix, per damunt d'aquesta narració tan potent destaca l'amistat «absoluta» del fill del major anglès a l'Índia i de la mare irlandesa, i el fill de Herr Pastor (exnazi, agent doble comunista i traïdor). Davant la sensació de fracàs, algú demana a Mundy si tornaria a fer demà allò a què el destí el va empènyer, la resposta, amb un whisky doble en mà, no té pèrdua: «La pregunta no s'escau, no hi ha demà. Si més no com ho era ahir». El passat, la seva joventut va ser i els enganxà a la vida; però ara just són carn per alimentar els cans. I qui són els cans? Doncs, aquests animals humans que darrere de bones paraules amaguen interessos innobles.

Més compromesa que cap altra de les seves novel·les anteriors, John Le Carré, el mestre del gènere d'espionatge (El talp, L'espia que sorgí del fred, Calderer, sastre, soldat, espia...), ha fet una novel·la apassionant i no es mereix que la silenciïn. Es tracta d'una obra intel·ligent, que sovint clica l'ullet al lector i el fa còmplice del narrador, el qual ens duu de sorpresa en sorpresa per un teixit molt ben travat.

Joan F. López Casasnovas, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris