algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Sobretot, no a la pena de mort

És clar que no queda massa temps, però és aconsellable una darrera diligència cívica, consistent a llegir el text sobre el qual ens manifestarem diumenge -els que ens manifestarem. (Lluís Maicas aportava arguments, l'altre dia, en favor de l'abstenció, uns arguments molt temptadors. Servidor som del parer que s'ha de votar sempre, ni que sigui per recuperar els vots perduts durant quaranta anys de dictadura.) El tractat constitucional de la Unió ens ha estat servit, pels diferents grups, en píndoles acuradament seleccionades per reforçar unes actituds prèviament assumides. La gran majoria -crec- hem caigut en la trampa de donar per llegit un text que, en realitat, només coneixem per aquestes píndoles. El tractat ens l'han presentat, uns, com a única via de construcció europea. D'altres, com a marc en el qual les classes treballadores quedaran indefenses. Uns altres, com a text que convida els estats i margina les nacions sense estat i les cultures i les llengües minoritzades. Però, a mesura que llegeixes, encara apareixen altres qüestions que no poden ser obviades en el debat sobre la futura constitució europea. Una de central, a parer de servidor, és la possibilitat de reinstaurar la pena de mort, en cas de guerra o de perill imminent de conflicte armat. Se'm fa molt costa amunt entendre com persones que durant tants d'anys lluitaren per la supressió de la pena de mort en qualsevol situació, ara hagin passat com si res per l'annex que dóna una nova oportunitat a la suma barbàrie. Res a dir dels que estan a favor de la pena de mort i la contemplen com a possibilitat, ni que sigui en un horitzó pràcticament inassolible. Si per a ells no hi ha més obstacles morals, polítics o socials, no se'ls podrà acusar d'incoherència. Però tots hem de saber que si es vota sí a aquesta constitució, es vota sí a un paquet que inclou la pena de mort. Als més vells ens escarrufa aquesta possibilitat, sobretot als que creguérem que havíem conquerit un territori de pau i de dignitat humana el dia que en el Senat es va eliminar de la constitució espanyola la darrera escletxa que el Congrés havia deixat a la reaparició de la pena de mort, precisament l'escletxa que suposava aquest «en cas de guerra». Per als que, d'una manera o l'altra, a plaer o a desgrat, vivim en el marc constitucional espanyol, aquest retorn a la possibilitat de reinstaurar-se la pena de mort és una al.lusió massa directa al règim feixista. La pena de mort és la clau de volta de l'humanisme i la justícia. Creia que ho tenien ben assumit molts dels que ara prefereixen no incloure aquest annex en els mítings. Servidor no puc deixar de banda que el futur país de les meravelles haurà fet una passa gegantina de cap enrera en una qüestió essencial per diagnosticar l'estat del gènere humà: la seva actitud davant la pena de mort.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris