nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

No hi ha dret

Ja sé que no teniu cap obligació de suportar les meves frustracions, però ho faig per prevenir les de qualcú tan colló com jo, ben segur que n'hi ha. Perquè no crec ser l'únic boiano que va fer un alè quan va veure el delegat del Govern, senyor Socies, mostrar tot cofoi el nou carnet de conduir, molt més adequat a les carteres que normalment duim. De fet, en veure la seva foto -bé, la seva foto, no, la del nou carnet- el primer que em passà pel cap va ser mirar dins la cartera el pelleringo que arrossec com a permís per conduir. Tots ho sabeu: es comença a enfosquir pels plecs, el tacte s'humanitza, els cantons perden consistència, surt per sobre de la resta d'identificadors que dus en la cartera i al final, si no fos perquè el te demana un agent de l'autoritat amb poques ganes de compartir penes, demanaries disculpes per dur aquesta rèmora del passat a sobre. Bingo! La meva antigalla caducava el 9 de febrer. Era dels escollits, segons deien en el diari, per començar l'adequació del document als temps que corren. Tot anà rodat. A la bústia de casa un imprès de la Prefectura de Trànsit m'alliberava d'anar a fer insultants coes. Un vergonyós reconeixement mèdic, que no és ni mèdic ni reconeixement, engreixava el compte corrent de qualcú que degué estudiar medicina per prescripció facultativa però em serví per anar a la coa de Correus, ínfima comparada amb la de Trànsit, a posar un gir postal i enviar-ho en una carta certificada on s'incloïen papers, fotografies i un sobre franquejat al meu nom perquè m'enviassin la modernitat feta document. Idò, no. Ahir, quan obrí la bústia, a la primera sorpresa, que dura només uns segons: el temps per a refer-te de trobar una carta al teu nom escrita amb una lletra que juraries que és la teva, i ho és, s'hi afegí la de trobar una rèplica ben planxada del carnet que creies haver perdut de vista per sempre. Per a fer més ignominiosa la troballa, la foto era d'un tio 10 anys més vell que la que anava aferrada al carnet anterior que els vaig enviar. O em tornen l'antic amb la meva cara de sempre o me'n fan un com el que mostrava el senyor Socies, per favor.

l l l
Quanta merda s'hauria deixat de llençar a l'atmosfera si el gasoducte plantejat pePacte de Progrés no hagués trobat el boicot vergonyós del senyor Cascos i dels còmplices Matas's Boys? Avui, l'obra estaria a punt de posar-se en marxa i possibilitaria, entre altres efectes beneficiosos, que la generació d'energia elèctrica abandonàs el fuel i deixàs de ser el principal agent contaminant del nostre aire. Tanmateix, tots aquells que hi posaren pals a les rodes ara el demanen perquè el necessitam. Ho sabien i emputaren perquè ofegar les illes no era un preu excessiu per desallotjar els rojos okupes. Els mateixos ara s'omplen la boca de Kyoto per a omplir el gavatx als amics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris