nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

La Constitució europea

He fet el primer sacrifici per Europa com és ara llegir-me la Constitució. I he superat la prova amb un lleuger mal de cap i la convicció que si m'hagués dedicat a l'advocacia, en dos dies hauria estat venent cacauets a les portes de Son Moix. L'entramat legal que permet el funcionament d'una societat qualsevol, és pervers. I si ens referim al que ha d'arbitrar la vida de tot un continent, no en parlem. A la Constitució europea, la relació dels nostres drets i deures es troba dividida en títols, articles, apartats numèrics i de lletres. I qualsevol pot, encara, subdividir-se en altres. De manera que el lector, que no té experiència en la interpretació dels tractats jurídics, acaba per perdre el fil a qualque punt del Títol Tercer, Article Segon, Nombre Primer, Lletra J, al qual l'hi ha remès el Títol Segon, Article Quart, Nombre Tercer, Lletra L. Serveixi, aquest exemple, per a palesar la subtilesa i complexitat que pot tenir l'ordenació jurídica de les relacions humanes. I els paranys que ens poden posar, als ciutadans, per a fer-nos donar per bo allò que en realitat no ens convé. El ciutadà corrent vota afirmativament una constitució -la del seu país, la d'Europa- atenent-se als quatre articles fonamentals i perquè té confiança en els polítics o les forces polítiques que li ho demanen. És una qüestió de fe cega o d'irresponsabilitat, perquè suposa posar en mans de l'Estat qualque cosa més important que les claus de casa. Jo no tinc gens ni mica de fe en la gent que m'ha demanat el sí. M'ho han demanat amb una petulància que els fa mereixedors d'un no tan gros com una barcella. Som una persona que ha viscut més de mitja vida en un estat policíac i la resta en una democràcia que no em respecta els drets lingüístics i nacionals, de manera que atempta contra la meva dignitat humana. És lògic, per tant, que guiat per la desconfiança tingui interès a saber qui m'ha de controlar. I en saber-ho, ja no he vist Europa com una Arcàdia feliç. Vetllaran per la nostra seguretat l'Agència Europea de Defensa (militar), pel manteniment de la qual la Constitució avança una inversió en euros força important, i l'Europol (policia) que obligarà, d'antuvi, a crear un organisme de control per evitar que s'excedeixi en les seves atribucions. Aleshores sorgeix la pregunta, tanta unió i tanta germanor que aflora en els discursos dels partidaris del sí, abandera l'ideal de fer d'Europa un paradís o una potència? Anem a pams. En teoria, la majoria de les constitucions són bones. La seva major o menor benignitat depèn de la solidesa dels principis democràtics que l'han inspirada i que, sobretot, permetran desenvolupar-la. Chirac, Schroeder, Zapatero (i Aznar, no ho oblidem!) ens venen, si fa no fa, un solar en el cel. Per aconseguir el solar, únicament hem de votar amb un sí. Tanmateix, tot i l'èmfasi que posen a oferir-nos un cel a la terra, no és difícil que els indocumentats en llenguatge jurídic, hi trobem alguns paranys. Per exemple, a l'Article II-75, en el punt 1, s'afirma que «tota persona té dret a treballar», quan hauria de dir que «tota persona té dret al treball». No és el mateix, ni prop fer-s'hi! Tampoc no deixa de preocupar el fet que el punt tres, d'aquest Article, digui que «els nacionals de tercers països que siguin autoritzats a treballar en el territori dels Estats de la Unió Europea tenen dret a unes condicions laborals equivalents a aquelles de les quals gaudeixen els ciutadans de la Unió». I si han d'ésser equivalents -és a dir, iguals-, per què no s'especifica que han d'ésser les mateixes? En fi...! Podem continuar posant objeccions. No Cal? No. Les indefinicions de l'articulat són evidents. Si l'Article I-1 comença dient que la Constitució «neix de la voluntat dels ciutadans i dels Estats d'Europa» per evitar qualsevol referència al dret de les nacions, a l'Article III-280 punt 1, afirma que «la Unió contribuirà al coneixement de les cultures dels Estats que la formen, tot mantenint un respecte vers la seva diversitat nacional i regional». I a continuació afegeix, per tal de tirar aigua al vi, no fos cosa que els sants pares que l'han redactada haguessin anat massa enfora: «encara que, alhora, procuraran posar en relleu el patrimoni comú». És a dir, per cada euro que s'invertirà en la divulgació i coneixement de Tirant lo Blanc, se n'invertiran nou a prestigiar El Quijote. D'això se'n diu política cultural d'Estat. Política cretina, en definitiva. Jo, diumenge, votaré no. Serà, el meu no, un no a la Constitució europea, però que anirà dirigit a Espanya. Si Europa no ens reconeix part dels drets fonamentals que tot poble necessita exercir per a ésser lliure, és perquè Espanya ha esmerçat esforços i enginy a aconseguir dividir-nos, confondre'ns, anul·lar-nos. Aquest ha estat l'objectiu, amb tants de matisos com vulgueu, de Suárez, de González, d'Aznar, de Zapatero. Fa trenta anys que ha mort Franco, i cada vegada que plantegem de manera civilitzada la necessitat de recuperar els nostres drets, ens responen amb un «vuelva usted mañana». Demà (mañana), és diumenge. Responguem al govern espanyol amb un no. Fem-ho per dignitat.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris