nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Tractat europeu

La informació i el debat sobre l'anomenada Constitució europea no es pot qualificar més que com una informació i un debat absolutament decebedors. Molta decepció, molta desorientació i molta tergiversació. El contingut concret del tractat ha quedat en un quart pla. Les intervencions dels agents amb dimensió pública se dediquen a repetir consignes que tenen molt poc a veure amb allò que se sotmet a votació. No votam la nostra unió o la nostra sortida d'Europa. No votam si volem ser europeus. No votam si l'euro ens sembla bé o malament. No votam la lliure circulació de persones i mercaderies. No votam.... Anem a pams i intentem aclarir les coses. El que es posa a la nostra opinió (no decisió ja que és una consulta no vinculant) és un tractat més -dels molts que s'han fet- en el llarg caminar del procés europeu. Certament es va començar a Roma als anys cinquanta, però és que darrerament tenim Maastricht, Niça, Amsterdam. Tots aquests tractats són ratificats per cada estat membre, el que passa és que normalment la ratificació la feia el Parlament estatal. Per tant, les dues grans novetats són el nom i el procés d'aprovació que s'ha triat, dues novetats íntimament lligades. El Tractat que se sotmet a referèndum a l'Estat espanyol no és cap gran innovació, sinó que és un refrit de tractats existents als quals s'ha afegit una declaració de drets i llibertats que ja estaven proclamats i garantits en l'espai europeu. El que es persegueix amb tot l'espectacle del referèndum no és fer una gran passa endavant en la construcció europea, el que es pretén és aconseguir més legitimitat per un procés que en certs aspectes és criticat i que va quedar tocat per la desídia ciutadana a les darreres eleccions al Parlament europeu. I aquí està la clau de volta de la qüestió. L'única cosa que preocupa al govern és la participació, és a dir, que hi hagi molta gent que vagi a emetre el seu parer afirmatiu. Si hi ha molta abstenció el govern fracassa en la seva recerca de legitimació i implicació en el model d'Europa que proposa. Si hi ha molts de vots negatius el fracàs més que del govern és del tractat, més que de legitimitat és de contingut. I, repetesc, la crítica al contingut és que hauria de centrar l'atenció. El problema del contingut és que en no existir avanços significatius, la inexistència de passes fermes tangibles, provoca que la discussió s'enfoqui cap allò que no hi és i que hauria de ser. És a dir, són els mateixos redactors de la cosa els que -en no oferir res substantiu- han donat l'oportunitat que molts d'europeistes aprofitin l'ocasió per plantejar algun retoc i més d'una millora a un procés que, en línies generals, és valorat positivament però que necessita més d'una correcció i puntualització. Si el balanç del tractat fos beneficiós perquè hi ha guanys, difícilment es defensaria el no; com que el balanç no presenta guanys s'aprofita la reunió per parlar de l'empresa i alguns aprofiten per voler pegar un toc d'atenció a la direcció. Perquè al final resulta que una sacsejada de la situació pot ser una bona acció de cara a redreçar determinades pràctiques i determinades actituds poc compromeses amb l'esperit fundacional d'Europa. En no tenir guanys, als ciutadans se'ns ha posat en una complexa equació, perquè tot i pensar que Europa és un procés engrescador i irrenunciable, resulta que podem aprofitar per intentar redireccionar un recorregut que ha abandonat excessivament la unió política i la diversitat interior. Tot un dilema que a més a més s'ha cobert amb una manipulació i unes mentides inacceptables. Dir que votar no és posar en perill el procés europeu, o comparar un no per una Europa diferent al no de Le Pen, és pura manipulació. Com és manipulació dir que la Constitució reconeix un Ministre d'Exteriors Europeu com si fins ara no existís una figura similar que no és operativa perquè no li volen donar competències, competències que no compareixen a la teòrica Constitució. Dir que el Tractat reconeix la insularitat de zones com les Balears és una mentida. I la manipulació i les mentides no són bones companyes d'una proposta amb massa poc pes de fons i amb massa retòrica de forma. Al final, com que ens hi jugam massa poc, les opcions se poden moure més que per responsabilitat per rebel·lia.

Josep Melià Ques, missèr

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris