cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

L'únic vot útil és el vot emès

El meu negre està convinçut que guanyarà el sí, diumenge. Tan observador, amatent sempre del pols dels partits polítics i les organitzacions socials. És el meu documentalista, el meu negre: sovint arriba amb dades contrastades, calentes, acabades de treure del pou de la informació i jo les hi descart: avui vull un conte, li dic. I ell s'emprenya, perquè tanta feina d'investigació acaba dispersa, perduda, en defintiva. Jo si fos ell, me n'aniria a algun altre diari, o signaria amb el seu nom. Ja té una edat, pobre. Idò això: el meu negre, que està convençut d'una victòria ampla «victòria folgada», m'ha escrit, tòpic, un parell de vegades en les darreres setmanes. I en passam, de temps, discutint. Jo li trec de tant en tant armes que ell no s'espera. Avui, per exemple. Catòlic, beat i apostòlic com és, no ha pogut suportar que utilitzi una frase del beat de l'opus -«no tinguis la covardia de ser valent, aprèn a dir que no»- com a eslògan de la campanya dels que van a la contra. I no és que no ho tengui clar, el meu negre: ell m'ha dit que votarà que no, perquè: a) fred, calculador i racional -«cerebral», diu ell- com és, no signaria sota cap concepte un document sense haver-lo llegit tot, i b) no signaria sota cap concepte un contracte que recullís articles amb els quals hi està en absolut desacord, i assegura que aquests dies, a la premsa, n'ha vist, d'articles que s'avindrien amb aquesta definició. Jo li dic que no l'entenc, al meu negre. O bé que ja entenc perquè serà el meu negre tota la vida: apostant sempre a cavall perdedor, destruïnt enlloc de construir. Jo li defens el sí perquè és l'opció que defensen Schroeder, Chirac, Berlusconi, Zapatero, per citar alguns il·lustres exemples i no caure en la temptació de jugar en clau local. És, per tant, un contracte modèlic. Un document amb un suport tan consistent no pot ser dolent per cap d'aquests esforçats mentors de pàtries pròpies i alienes. I si no és dolent per cap d'aquests polítics que el defensen, no pot ser dolent per a nosaltres. Aquí el meu negre m'acusa de cínic i m'amenaça de no deixar-me anar a votar diumenge, però a mi no m'importa: si ell diu que sortirà sí, encara que digui que votarà no, el meu vot -positiu o negatiu, no pens fer campanya ni a favor ni en contra- no canviarà res. Ha de ser que el meu negre estigui equivocat, per una vegada, i el que creuen els polítics no s'adigui amb el sentir general, i aquest sentir general s'acabi fent sentir a través de les urnes. Absurd, vaja.

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris