nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Gelosia pels llibres

És una feina rutinària, importantíssima i repetitiva que cal fer a consciència i amb certa regularitat. Les comandes van arribant i s'amunteguen i així com arriben anam avisant els clients de que els seus llibres han entrat. Amb els anys, servidor, ha adquirit certa confiança amb l'aparell i el que hi ha al darrera. Quan es comença, no s'atura el ritme fins que s'acaba la ronda. És una feina, la d'avisar els clients, de que les seves comandes ja són aquí, que pot permetre en pocs minuts fer-se una idea de com va el país, sobretot si es truca als matins quan quasi no hi ha ningú o, fins hi tot, hi ha més gent a casa del que realment sembla al teatre del carrer. Si les trucades les fem al matí podem fer balanç de l'índex d'atur, de l'estat de la llengua o de l'augment de la immigració il·legal. Hi ha èpoques que en resultaria, si un s'ho proposàs, un informe bastant complet don es troba o d'on tenim l'esquerra ara mateix. En una sola trucada ens poden exigir que parlem castellà, que no ens entenguin ni ganes i deduim que la dona de servei, potser, no tengui tampoc, els maleïts papers en regla i es refereixi al «señorito» quan es tracti d'un dels nostres més esquerrans i progresistes capitosts d'aquesta pobre, bruta i enganyosa pàtria.

Però està tan clar que la nostra vocació xafardera és limitada, com la coherència ideològica de molts ciutadans. Quan servidor preten fer balanç de l'estat d'aquestes qüestions li és molt més fàcil recordar que la professionalíssima premsa d'aquest país ja cobreix virtuosament aquest servei.

Dit d'una altra manera, i anant al gra, per fer la feina d'una tirada i amb la intenció de trobar a quasi tothom, el llibreter es disposa en tornar a obrir la botiga devers les cinc de la tarda, a començar la ronda d'avisos. És la millor hora i així en un principi es pot trobar a molta de gent i quasi sempre començar i acabar la feina amb èxit. Sap greu interrompre alguna becaïna, però és amb diferència el millor moment del dia per trobar algú de la família, si no es troba al client en qüestió.

-Bona tarda, Susanna?
-No! qui és?! -contesta veu d'home.
-Bo na, ehem, bona tarda! su.
-Què, què vol? qui és vostè?
-Trucava a susanna mo.
-Què vol, eh, qui és...?
-Escolti volia deixar un missatge, es aquest el número de na Susanna Molas Unmunt?

-Eh! un massatge, un què? de què? és la meva dona!

-Només, si pogués fer-li arribar...
-...!
-...Un missatge, truco de la llibreria...
-Què! ah!...
-De la llibreria, que ens ha arribat...
-Oh, ah, perdó ehem, si, un llibre, si! si!
-...El llibre que tenia comanat, si és tan a-ma-ble de do-nar-li l'avís! molt amable! grà-cies!!

-Ehem! si, clar que sí oh, si! si! no l'havia conegut...! es pot saber quin llibre és, agafaré un boli i ho apuntaré...ehem! ehem!

-Es diu: «gèlos i desconfiança en la parella d'avui. Com detectar a temps les causes socials en l'augment de la violència de gènere a la nostra societat».

Àlex Volney, escriptor i llibreter

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris