muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

No sabem res

No és tan sols perquè Jaume Matas fos ministre de Medi Ambient, ja que n'hi va haver d'altres, però ara hem sabut que, d'ençà de la signatura del protocol de Kyoto, Espanya podia augmentar les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 15 %: tenia un bon marge per al desenvolupament industrial vinculat a la contaminació, però és que els emissors no s'han conformat amb aquest 15 % i han arribat fina al 45 %, la qual cosa obligarà l'administració actual, o sia el PSOE, a inventar mesures per tornar arrera en la carrera contaminadora. Què ha passat? Idò que durant els governs del PP no s'han fet les coses de manera adequada, de forma que, mentre Espanya anava bé, el país d'Aznar feia més porqueria de la que s'havia pactat. Bé, d'històries així en sorgeixen cada dia, i no és menester dir que continuaran sorgint a cada canvi -alternant- de govern, però ens estranya que un govern, en aquest cas el del PP, pugui permetre unes pràctiques tan greus sense que ni l'oposició ni els mitjans de comunicació tenguin suficient empenta com per fer-ho arribar en condicions d'intel·ligibilitat a l'opinió pública. S'embrutava el cel i nosaltres no sabíem fins a quin punt. Què feien els socialistes, EU, CiU, etc., mentre les emissions de gasos amb efecte hivernacle enverinaven l'atmosfera fins mols més enllà del que els signants del protocol consideraven admissible? La feina de l'oposició és un misteri. La dels mitjans de comunicació també, però no tant. Ara els ciutadans ens trobam amb una realitat de la qual no ens havia informat ningú. Els governs són propensos per naturalesa -per la naturalesa ominosa del poder- a escatimar informació, tant a l'oposició com a l'opinió pública. No vol dir això que tots són iguals, perquè sempre n'hi ha de més iguals que els altres. Però l'oposició, que ens costa una fortuna, ben bé podria dedicar part dels recursos a convertir en transparent allò que els govern vol opac. Sabem que no era cosa fàcil, aquesta anys darrers: si s'haguessin demanat explicacions al govern del PP sobre l'excés d'emissions, l'haurien negat amb aquest aplom marmori que tan bé encarna Aznar com Zaplana. Això, en el millor dels casos. Però alguna cosa s'hauria de fer, no? Ja perdonareu l'enorme ingenuïtat que evidencia aquesta meva perplexitat davant la revelació de les dades de contaminació, però no em vull resignar a creure que estam inexorablement condemnats a suportar uns poders protegits per la impunitat que atorga la feblesa o la deixadesa de l'oposició: tot i que sé que aquest és el camí més dret cap a la paranoia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris