algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

No, aquesta no

A punt d'acabar la més que discreta campanya sobre el referèndum sobre el tractat europeu, no em puc deixar de demanar què hauria passat si tots aquells que, per la raó que sigui, hem decidit manifestar públicament el nostre vot en contra, haguéssim optat per callar discretament i no dir res sobre les nostres raons per a aquesta negativa. Una posició, sigui dit de passada, difícil d'adoptar i de manifestar en tant que el procés de construcció europea i la nostra incorporació al mateix ha estat, des de bon començament, un anhel i una reivindicació, molt especialment pel que tenia d'esperança per a la democràcia en aquestes contrades nostres. El fet és que em fa molt l'efecte que sense la discrepància que hem manifestat, els partidaris del sí haurien tengut molta més feina per a trobar coses a dir a favor del tractat, atès que la gran majoria d'arguments del sí s'han mogut estrictament en la direcció de rebatre els del no i, en comptades ocasions, han esgrimit arguments intrínsecs del contingut del tractat per donar suport al vot favorable. Un dels arguments més curiosos sostenia que tots els «no» no feien un tractat nou, i dic curiós perquè la contrapartida -fàcil- és que tampoc tots els «sí» fan un tractat acceptable, com la majoria de figures representatives argumenten: «No és la millor possible, però...» i aquí, en el lloc dels punts suspensius, que cadascú hi posi el que més li convingui, però essencialment la cosa va entre el taxatiu i comminatori «això a res» i/o el més que possibilista «és només l'inici, la millorarem». I és així que, només seguint el fil dels que hi estan a favor, arribam a la pregunta no gens trivial de si aquest inici és acceptable o no. Ja fa estona que em vaig pronunciar públicament en contra, i ho feia només per una raó ben simple, però bàsica i essencial, que era la manca de reconeixement explícit que fa la mal anomenada constitució a les llengües i cultures que, com la nostra, no tenen un estat propi. Amb aquesta raó, el pot del no queda ple a vessar, però així i tot, instigat per alguns amics, he fet un exercici de bona voluntat i m'he plantejat quina seria la meva posició si aquesta qüestió quedés arreglada, vull dir, podria votar a favor d'aquest tractat si la meva llengua i la meva identitat hi quedassin reflectides? I la resposta és que tampoc, de cap manera. Aquesta no és l'Europa que volíem. I les raons són de molt variada natura. No entenc per què si tenim un Parlament europeu no ha estat ell l'encarregat de redactar aquest tractat. No entenc quin és el paper d'aquest Parlament en l'entramat organitzatiu que dibuixa el tractat. Sí entenc -i no hi estic d'acord- el panorama social que dibuixa i que significa en molts aspectes un retrocés respecte de l'estat de benestar al qual hem arribat... No em queda més remei que manifestar-me en contra d'aquest caramull de despropòsits, la qual cosa significa una rectificació de part dels meus arguments primerencs, quan deia que jo no tenia res en contra del tractat, ja que era el tractat el que estava en contra meu.

Avui mateix he rebut, com la majoria d'electors, una carta del Ministerio del Interior amb les tres paperetes de vot i un breu text -bilingüe, supòs que natural- on m'expliquen que el tractat s'estructura en quatre parts, la primera destinada a definir els valors de la Unió Europea, així com llurs objectius, competències i procediments per a la presa de decisions; la segona conté la Carta de drets fonamentals; en la tercera es descriuen les polítiques internes i externes i el funcionament de la Unió Europea, i en la quarta hi figuren les disposicions finals. També en diuen, mireu per on, que hi ha 36 protocols més que conformen el tractat així com dos annexos i que el meu vot és per la totalitat del text. Estan vostès segurs que cap d'aquests 36 protocols que han d'aprovar no deixa la porta oberta per a la reinstauració de la pena de mort? No, definitivament, aquesta no és l'Europa que volíem. Si, com diuen llurs defensors, el tractat és millorable, doncs que el millorin, ja que cal no oblidar que, efectivament, «Es tracta d'Europa». O encara millor, que en facin un de bo i que ho faci qui toca, és a dir, el Parlament europeu. Tota la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris