Ha bastat una ventada per ocasionar greus desperfectes als pinacles de l'església de Santa Eulàlia i a la façana de Can Oleo, antiga seu de la Societat Arqueològica Lul·liana, ara pendent de rehabilitació per part de la UIB. Es tracta d'edificis emblemàtics que formen part essencial de la personalitat de Ciutat, però és evident que no tenien capacitat per resistir una ventada. I tenint en compte la situació de molts altres monuments d'arreu de Mallorca, és senzill deduir que encara hi va haver sort i que la situació hauria pogut ser molt pitjor. Això demostra que les institucions responsables de la majoria d'immobles i monuments historicoartístics, començant per l'Església catòlica, necessiten més suports. És una llàstima veure caure un bocí de Santa Eulàlia, o que la rehabilitació de can Oleo continuï pendent de sortir endavant. Però si no es prenen mesures, el problema s'agreujarà a altres bandes. La contaminació a causa de l'acumulació de cotxes accelera el mal de pedra arreu de Mallorca. Cal reaccionar o qualque dia es produirà una desgràcia irreparable o molt més mal al patrimoni col·lectiu. Sembla mentida, però una illa tan desenvolupista com Mallorca, capaç de permetre que es construeixi en els llocs més insospitats i que es consumeixi territori de manera desaforada, es mostra incapaç de protegir el seu patrimoni secular. És una contradicció que diu poc en favor d'una illa que viu del turisme i de l'encís que ofereix als visitants.