nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

La saviesa i la dignitat

Tant si al concepte de saviesa li aplicam el significat de ciència profunda, com si pensam que suposa la coneixença justa de les coses, hem de pensar que nou integrants del Comitè d'experts que ha de fer una proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia, perden el qualificatiu de «savis» o de persones que posseeixen coneixements científics sobre la feina que estan fent, ja que demostren tenir nuls coneixements sobre el procés de substitució de les llengües quan es troben en contacte amb d'altres que els van ocupant els àmbits d'ús.

No poden ser sàvies ni expertes en el tema si són incapaces de saber que quan es posen dues llengües en contacte, una de dominant i no imposada com l'anglès devora una de minoritzada i no imposada com el basc, aquesta darrera necessita ser protegida per poder lluitar contra la llengua poderosa que compta amb tots els ressorts per estendre's. Però si de les dues llengües que confrontam, n'hi ha una que és la dominant, i a més és imposada per la Constitució com és la castellana, no se'n pot deixar una altra de minoritzada com la catalana, abandonant-la a mercè de l'estimació i enamorament que pugui produir en els parlants, quan no se l'ha feta passar pel mateix raser.

No poden ser expertes ni sàvies si consideren que una llengua oficial d'un Estat com és el castellà, ha de tenir la Carta Magna, és a dir, la Constitució, que estableixi que és oficial a tot el territori i que es té el deure de conèixer-la, i, en canvi, determinin que una altra llengua, la catalana, que a més d'oficial és pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que la Carta Magna de la Comunitat, és a dir, l'Estatut, no ha de determinar el deure de conèixer-la als habitants d'aquest territori. No s'ha de tenir més saviesa que la d'un estudiant adolescent de Matemàtiques que ha après la proporcionalitat directa: els habitants d'un territori amb una llengua oficial tenen el deure de conèixer la llengua oficial, com els habitants d'un territori que té dues llengües oficials, tenen el deure de conèixer-les totes dues igualment. No fan falta moltes llums per descobrir un fenomen tan natural que és l'únic que pot conduir al bilingüisme, fet que no salva la llengua. Que així no es fes quan es va redactar l'Estatut per primera vegada, quan se sortia d'un llarg, tenebrós i difamant túnel de persecució i de repressió de la llengua, va suposar la pèrdua d'una primera i gran oportunitat, i de ben segur, que ara no es pot perdre la segona, si no es vol passar a la Història com a integrant d'una comissió que va ajudar a cavar la tomba a la llengua del territori.

El que no es pot suposar de cap de les maneres és que la Comissió d'experts o «savis» s'hagi escollit en funció de la ideologia política corresponent, i que, en lloc d'estar al servei de la ciència i de la proporcionalitat directa, estiguin al servei del partit polític corresponent. Seria només en aquest cas que la gran majoria dels integrants de la Comissió haurien perdut el nord i els altres set vents del món i haurien caigut en la indignitat, quan haurien sotmès el seus coneixements a les conveniències dels polítics de torn, i si estan mancats de coneixements no poden formar part de la comissió. Per això, que no facin comissions i que diguin obertament que no els interessa en absolut la llengua, com ja han demostrat tantes vegades els polítics que governen en aquesta Comunitat i que les comissions hagin d'actuar com va fer l'Acadèmia Valenciana, que quan anava a declarar la unitat de la llengua, va aparèixer el polític corresponent, el qual brandant tota casta d'amenaces i improperis, ho va impedir. A la comissió de «savis» no ha aparegut el Guerrer de l'Antifaç, però és com si ho hagués fet, si obeeixen uns mandats determinats. Si no és qüestió de manca de saviesa, ho és de manca de dignitat. Segur que els polítics no perdran aquesta darrera oportunitat, malgrat els consells de la Comissió.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris