algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

La cosa turística

Quasi sempre que parla en públic el senyor president de la federació hotelera de Mallorca, em sol deixondir motius de rèplica. Té aquest do. O jo aqueixa debilitat, ves a saber. Moltes vegades aconseguesc reprimir els meus impulsos contestataris, però aquest pic, no he pogut de cap de les maneres. Perquè, anem a veure, els diaris deien que ell havia dit que: 'com en el futbol, tothom opina sobre turisme, però pocs saben d'allò que xerren'. I jo, només fins aquí, ja començ a estar en desacord amb ell: el que parla molta gent és: A).- De la manera i forma que els empresaris hotelers exploten el producte, gens ni mica del fet turístic. El turisme és la feina, el negoci de Mallorca com els rellotges ho són de Suïssa, per exemple. Punt i seguit. B).- Que aquests darrers temps, emprin els guanys obtinguts en l'explotació d'unes instal·lacions hoteleres mallorquines absolutament amortitzades, en invertir-los al Carib o a altres indrets exòtics, aquest pic sí, allà, respectant l'entorn amb molta cura. C).- Que això darrer ho facin en detriment de la modernització de les seves instal·lacions d'aquí, algunes d'elles velles i obsoletes. D).- Del poder que han aconseguit exercir els conegudíssims empresaris hotelers, a part de, i com a conseqüència dels, guanys obtinguts quasi sempre ben merescudament, amem si ens entenem. La gent no acaba de pair que, persones alienes a la política activa i en general sense donar la cara sinó emprant homes de palla, inventant-se partidetxos per divertir (divertir=desviar, allunyar una cosa d'allà on està, fent-la anar cap a una altra banda) el vot no clarament dretà i acostar-se'l, sotamà puguin manar més que els designats pel poble per fer-ho, i que fins i tot la seva inestimable ajuda serveixi clarament per enviar a l'oposició governs. I viceversa, clar. E).- De repetir massa vegades, amb transparència gens ni mica encoberta, la lletania aquella de: 'què seria de tots vosaltres, de Mallorca, sense la nostra encertada iniciativa'. I potser que tinguin raó; però obliden que per aquestes contrades des de sempre ha estat molt mal vist el fet de bravejar, el 'fardar' sobretot si és amb motiu molt evident, descaradament meridià i gratuït. Fa 'fava', en diem en català d'aquí. Apart que, si hem de saber reconèixer la resurrecció econòmica d'aquesta terra gràcies al turisme, també hem de voler veure la destrucció, la devastació que ha dut com a conseqüència i sense visos d'aturar-se per cert. Era imprescindible? Es pot parar? Té marxa enrere? F).- D'haver d'espolsar-nos les seves llàgrimes cada dos per tres, vegada i altra; un temps eren els pagesos que tenien l'anomenada de ploradors; ara, com que pagesos pràcticament ja no n'hi ha, idò toca als hotelers fer la plorinyada; necessiten que entre tots els paguem més campanyes publicitàries, millor promoció (se'ls omple la boca quan 'exigeixen' promoció), a l'estranger, més fires, congressos i convencions... Som de l'opinió que en Julià i na Cati de la botiga de queviures d'aquí dalt, de la plaça de l'Església, tampoc hi tindrien res a dir que amb doblers públics féssim propaganda del seu establiment, eh?.

De totes aquestes coses i més, xerra la gent. Li podeu dir al senyor president de la cosa hotelera, si el veieu. Ah, i d'allò altre, la lapidària afirmació de que 'reclama més respecte', també som del parer que seria positiu que sabés que la gent quan xerra diu que: el respecte, com l'amor, com l'amistat, és per demés que el reclami ningú: o te'l treballes, o te'l guanyes, o te'l mereixes, o foris, fum d'estampa. Mira que ho he dit vegades, això! Se'l port intentar comprar, això sí, però creguin, allò que té preu és el silenci de les crítiques, l'adulació (que també té un altre nom, però és escatològic, malsonant), la litúrgia, les flors i violes, el protocol, gens ni mica l'ànima, el palpís i el moll de l'os del 'respecte'. Vagi per dit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris