nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Renovar-se o morir

Vaig comprar el primer mòbil, «telèfon cel·lular digital» se'n deia, a les darreries del segle passat; pesava quasi 200g. No el duia mai damunt, o l'hi duia apagat i, tot i que hi feia ben poques telefonades, cada dos per tres tenia la bateria descarregada. En vaig rebre encara menys, de cridades, perquè no era un estri d'ús estès entre el meu cercle d'amistats. No hi vaig arribar a enviar cap missatge escrit. Recent iniciat el present segle, en vaig comprar un que ja es deia «telèfon mòbil» i no arribava als 85g. Amb una pila de liti sempre carregada, vaig aprendre a dur-lo pertot i sempre connectat. Algunes de les amistats més reàcies començaven a tenir-ne un i, és clar, com més gent en té, més ús n'has de fer. A més de telefonar-nos de tant en tant, vàrem començar a comunicar-nos-hi per escrit. He de confessar que estic arribant a la fase de no recordar com podia viure sense aquest petit objecte, i el d'ara és tan petit que em sembla que ja no pesa gens. Més que telefonades, hi envii i rep missatgets de text: m'he aficionat, a les velleses, a l'apassionant món dels sms. Per tal de fer-me entendre, delata la meva imperícia en la matèria el fet d'escriure totes les paraules senceres, amb accents, dièresis i tot. Com amb molts d'altres avenços tecnològics, els joves d'ara sembla que neixen ensenyats, però els qui no vàrem tenir ni telèfon fix fins ben entrat el darrer quart del segle vint no disposam dels mateixos recursos d'improvisació i creativitat, sobretot en llengua catalana.

Però ve't aquí que dues joves filòlogues locals ens posen a l'abast un llibre que permet adquirir destresa lingüística en això dels missatgets. SMS en català. Pautes fàcils i ràpides per escriure missatges de mòbil. Passa-ho!, de Caterina Canyelles i Margalida Cunill (Edicions 62), ens conta tot allò que volíem saber de les abreviacions en català però no gosàvem demanar. És una proposta innovadora, que pretén sistematitzar una nova ortografia del català, d'ús exclusiu en els sms [acrònim de l'anglès short message system]. Les autores són ben explícites en aquest punt: «...aquest tipus de llenguatge ha de ser exclusiu del mitjà per al qual ha estat concebut -no és exportable ni a xats ni a correus electrònics i, menys encara, a redaccions o exàmens». La raó d'esser de la proposta se sustenta sobre dues potes imposades pel canal de comunicació: la velocitat de redacció i l'estalvi d'espai. Des del punt de vista lingüístic, les solucions proposades es basen, excepció feta dels nombres, en el sistema ortogràfic comú a tot el domini lingüístic, obviant així les diferències fonètiques de les variants dialectals.

Les pautes que ofereix aquest llibret de 70 pàgines sobre les abreviacions generals, secundàries, poc recomanades i no recomanades per al català són útils per a qualsevol persona, de l'edat que sigui, que vulgui missatjar en català però és evident que el lector ideal al què van dirigides coincideix amb l'usuari que Joan Melià identifica al pròleg: «...el perfil d'usuari d'aquesta tecnologia se situa clarament en la franja juvenil». Ho palesa el disseny de la coberta, els exemples extrets de cançons dels exponents més emblemàtics del rock en català i el to desenfadat de l'exposició en general: clara, didàctica i científica, i no gens feixuga. Només em queda un dubte: si, a l'apartat dedicat als barbarismes, asseguren que «....com a norma general, rebutgem el fet d'acudir a altres llengües. No recomanem l'ús de paraules com ara sms quan podem escriure mis o msg...», per què l'han posada al títol?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris